Pressupostos per a mirar cap el futur

    Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 tindran un gran impacte econòmic i ciutadà a la nostra terra. En aquests moments de crisi també convindria l’ajuda de tots, però, el Consell de Camps ja no governa fa mesos i el PP només entén de confrontació.

 

  Enfilem la recta final del tràmit parlamentari dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 en un moment de forta crisi econòmica que te com a expressió mes dramàtica la perduda del lloc de treball per a molta gent.

  Un norma tan important ha de contindre les eines necessàries per tal de fer front al moment econòmic actual, per a ajudar als que mes pateixen i per a eixir enfortits i el més ràpid possible de la crisi.

  Un altre element imprescindible es la austeritat, especialment en un moment en que anem a demanar mes esforç fiscal a la gent.

  Es clar que un Estat digne pot i deu demanar un poquet mes als seus ciutadans per tal de garantir la protecció social. A més a mes, eixa deu d’esser la prioritat fonamental quan mes famílies pateixen i viuen l’incertesa.

   Es per això també, que es adient i imprescindible seguir augmentant les pensions mes baixes (en ocasions encara en el límit de la misèria) o garantint l’igualtat d’oportunitats amb mes beques per als nostres estudiants (quan caminem cap a la societat del coneixement el capital humà serà vital).

   Per a una societat com la valenciana, on tots els indicadors socials estan en estat d’alerta màxima, les polítiques socials que promou el govern de Zapatero son claus per a milers de ciutadans.

   Cal recordar que el model productiu, agreujat pel PP a la nostra terra, ens ha situat en els registres mes dramàtics d’atur, la irregularitat en la vida laboral –especialment pel treball submergit- fa que tinguem pensions mes baixes que els demès i la falta d’atenció a l’educació situa als nostres joves amb pitjors resultats que la resta d’Espanya i, per tant, en inferioritat a l’hora d’accedir a les ocupacions amb futur.

    La credibilitat i la confiança de la gent es guanya, ara mes que mai, liderant la sortida de la crisi. Guanyar el futur al País Valencià exigeix, mes que en d’altres territoris, canviar el model productiu. Tenim un model esgotat i amb peus de fang i, lamentablement, els anys de Camps han estat temps perduts caminant per la senda equivocada.

    Canviar el model econòmic no es una tasca d’avui per a demà, suposa un canvi profund i complex en la política econòmica d’un país, que exigeix el compromís de tots els actors politics, econòmics i socials.

    La proposta de pressupostos per a 2010 es interessant per als valencians perquè, precisament, va en la línia de transformar la nostra economia cap a un nou model de creixement mes competitiu i sostenible.

    L’any 2010, els valencians viurem grans novetats que tindran un gran impacte econòmic i ciutadà en la Comunitat Valenciana.

   Els pròxims pressupostos generals de l’Estat son els que finalment faran possible l’arribada de l’AVE a València (i també avançaran molt les obres a Alacant i Castelló), la conclusió de l’autovia central (València-Alcoi-Alacant), el transvasament Xùquer-Vinalopò (una reivindicació alacantina amb 400 anys d’història) i d’altres nombroses intervencions com les dels nostres ports i aeroports.

   La crisi necessitaria també d’una acció decidida de la Generalitat i de propostes constructives del PP. No tindrem cap de les dos coses. Camps viu els últims moments de la seua vida política i el Consell ja no governa fa mesos. En l’àmbit general, el PP fa una política destructiva sense propostes concretes i insinuant les velles receptes d’un retall de la despesa publica que sempre amaga politiques antisocials.

    També es moment de ser prudents. Els pitjors moments de la crisi segurament ja han passat, queda però, molt a fer especialment en matèria de lluita contra l’atur.

    Tancar el cercle serà molt difícil perquè, immediatament que la recuperació es consolide, caldrà evitar un espiral inflacionista i recuperar ràpidament l’equilibri dels comptes públics.

 Joan Calabuig Rull

Per a Saó. Octubre / 09

Prostitució

 El 90% de les dones prostituïdes són estrangeres i d’elles, la majoria són forçades per màfies mitjançant accions violentes o amenaces que s’estenen a les seues famílies. Pretendre que estem davant d’una activitat laboral normal que ha de ser regulada per a les persones que lliurement decideixen exercir-la pareix un terrible sarcasme.

 

   Les recents protestes veïnals en la ciutat de Barcelona contra la prostitució en el carrer han ficat aquest tema novament d’actualitat. A Castelldefels, també s’ha produït una polèmica davant els intents dels propietaris de dos grans prostíbuls de reobrir els seus locals prèviament clausurats per ordre judicial. En els registres la policia hi va trobar drogues i hormones de diversos tipus que eren subministrades a les prostitutes per tal de millorar el seu “rendiment”.   En molts llocs del País Valencià els prostíbuls urbans, els macroprostíbuls i la prostitució de carrer son també una lamentable realitat.

Esquerra Republicana de Catalunya ha llançat diverses iniciatives en el Congrés dels Diputats per tal que es legalitze la prostitució. El seu portaveu, Joan Tarda, va defendre en el parlament que és regule la prostitució com “l’única manera de garantir els drets socials i laborals dels persones que l’exerceixen”. El que proposa ERC és una regulació semblant a l’existent a Holanda o Alemanya i que, suposadament, facilitaria la reinserció de les prostitutes “si aquest és el seu desig” i també la persecució de la delinqüència associada.

No hi ha dubte de les bones intencions dels republicans, però, la realitat és molt pitjor del que Tarda planteja. Segons fonts policials, en l’estat espanyol el 90% de les dones prostituïdes son estrangeres i d’aquestes la majoria son víctimes de la tracta. Estem davant de persones majoritàriament pobres i forçades per les màfies per mitjà d’accions violentes o d’amenaces que s’estenen a les seues famílies. La brutalitat i la perversitat de les màfies son extremes. Aquestos grups delictius exigeixen a les dones esclavitzades quantitats de diners inabastables, també filmen els seus fills o a d’altres familiars en els països d’origen com a prova que controlen tota la seua vida i que poden causar dany greu i immediat als seus essers mes volguts. De fet, l’assassinat també s’utilitza de vegades.

   En aquest context, pretendre que estem davant d’una activitat laboral, com una altra qualsevol, que ha de ser regulada per a les persones que lliurement decideixen exercir-la pareix un terrible sarcasme.

   Una Comissió mixta del Congrés i el Senat va convocar en 2007 una àmplia consulta sobre la prostitució en què van participar mes de cent experts espanyols i d’altres països. Els treballs parlamentaris van concloure, per unanimitat, que “la prostitució no es pot considerar un ofici i que és una forma d’explotació de la dona…”. També és va acordar que considerar la prostitució, com a treball, és contrari als articles 9 i 14 de la Constitució. En aquesta mateixa línia s’han expressat també l’Organització Internacional del Treball (OIT), el Parlament Europeu i l’ONU.

   Però, a mes a mes, la proposta republicana xoca contra la realitat allà on s’ha aplicat. En països com Alemanya, Holanda o Grècia, la legalització no tan sols no ha solucionat el problema sinó que, segons dades d’UNODC (Oficina dels nacions Unides per a la lluita contra el Crim i els Drogues), ha provocat un increment de la tracta de dones amb fins d’explotació sexual. El missatge per a les màfies és que “consumir” dones és legítim i per tant, orienten la seua activitat cap als països que legalitzen aquesta pràctica. Ben al contrari, Suècia o Noruega van llançar potents campanyes de conscienciació ciutadana i van prendre mesures molt enèrgiques incloent-hi la penalització del client o “prostituïdor”. El pla també va preveure importants mesures d’inserció social per a les dones prostituïdes. L’aplicació d’aquests procediments ha generat una reducció de la prostitució del 90% en eixos països nòrdics.

    Els amos de la prostitució tracten, des de fa temps, d’influir en els mitjans de comunicació i en els àmbits polítics per tal de normalitzar la prostitució i aconseguir la seua legalització. Per si la seua activitat no és prou repugnant, a mes a mes, estan entrellaçats amb grups d’extrema dreta, un clar exemple és José Luis Roberto, assessor jurídic i portaveu d’ANELA (asociación nacional de empresarios de locales de alterne) i conegut líder de l’extrema dreta a València des de fa anys.

    El Ministeri d’Igualtat considera una prioritat el desenvolupament del “Pla Integral de Lluita Contra la Tracta d’Essers Humans amb fins d’Explotació Sexual” aprovat pel Govern central al desembre del 2008. El pla inclou la protecció i assistència a les dones prostituïdes, canvis legals per tal de millorar la persecució dels proxenetes i les màfies, i accions de sensibilització social. Com era de preveure, ANELA està promovent una campanya contra aquest pla.

    La prostitució no te res a veure amb la felicitat, ni amb la llibertat sexual. Estem davant d’una forma d’esclavitud que necessita una presa de consciència general, especialment per part dels homes. Aquest drama humà és una qüestió moral, però també estem davant d’una decisió del model de societat que volem i en el que la igualtat entre homes i dones ha de ser un valor essencial.

   Somaly Man, premi príncep d’Astúries de Cooperació, i que va ser traficada i explotada sexualment de xiqueta va dir: “atenció de prendre ací un camí fàcil cap a la regularització, no cap regular”.

Joan Calabuig Rull per a Saó