L’ultima setmana d’octubre del 2004, s’ha viscut intensament en les institucions europees. El nou President de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso va retirar la seua proposta de nou col·legi de comissaris davant de la forta oposició trobada en el Parlament.
També cal ressaltar que el passat divendres 29 d’octubre es va firmar a Roma el nou tractat pel qual s’institueix la Constitució europea, sobre la qual 450 milions de ciutadans i ciutadanes haurem de donar la nostra opinió en un termini de dos anys. Ací votarem els primers, concretament el pròxim 20 de febrer del 2005. El President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha presentat aquesta decisió com un exemple del canvi de rumb en la política exterior espanyola que ara estarà marcada per un decidit compromís europeista, en clar contrast amb l’etapa anterior.
El passat mes de juliol el Parlament Europeu va atorgar a Barroso una àmplia majoria per tal de formar una nova Comissió. Barroso havia estat proposat unànimement pels Caps d’Estat i de Govern dels vint-i-cinc països membres de la UE i gaudia per tant, d’una àmplia confiança.
Una vegada decidits els noms dels nous Comissaris aquestos comparegueren davant de les respectives comissions del Parlament per tal de ser “examinats” i que la cambra expressara la seua opinió. El pas final havia de ser la presentació del conjunt del col·legi de comissaris davant del Ple. És, en aquest punt, on s’ha “parat el rellotge”.
Els grups socialista, liberal, verd i de l’esquerra unitària europea havien decidit no recolzar la proposta -que s’ha de votar conjuntament- davant la qual cosa Barroso va preferir no presentar-la, evitant així una derrota segura.
Durant l’examen als distints Comissaris proposats, almenys cinc d’ells van rebre crítiques importants. Qui però, va caldejar especialment els ànims va ser Rocco Buttiglione proposat per a Justícia i Interior.
Aquest Ministre de Berlusconi pareixia poc adequat per a la cartera encarregada de vetlar pels drets i llibertats fonamentals dels europeus. Les seues posicions radicals en molts temes van generar un ampli rebuig i, fins i tot, una indissimulada incomoditat també en les files conservadores.
Les seues afirmacions sobre els homosexuals, el paper de la dona o les mares fadrines van ser la gota que va omplir el got.
Prèviament però, durant una conferència sobre la SIDA va qualificar aquesta malaltia com a castic diví per a l’homosexualitat i la drogoaddicció. Posteriorment, va proposar la creació de camps per a emigrants i l’establiment de quotes en funció del “nivell de criminalitat” de cada grup nacional. Durant la Convenció que va elaborar la Constitució, va promoure una esmena en què es proposava l’exclusió de l’orientació sexual d’entre la llista de les discriminacions que prohibeix la Carta de Drets Fonamentals de la Unió.
Alguns sectors van considerar un atac contra els catòlics el rebuig a Buttiglione. No obstant, res més lluny de la realitat. No parlarem de religió, sinó dels valors i principis de la Unió Europea.
Algú, es va preguntar quina hauria estat la reacció del Parlament i de l’opinió pública europea si les mateixes afirmacions les hi haguera fet el primer ministre turc, el musulmà Recep Tayyip Erdogan. Segurament molts hauríem pensat que Turquia no estava preparada per a entrar en la Unió.
Joan Calabuig Rull
Saó
0 Respostes a “Barroso haurà de presentar una nova Comissió Europea.”