En un moment on les amenaces del fonamentalisme islàmic son una preocupació en tot el mon occidental i en el que pareix que alguns ens volen abocar a un conflicte entre civilitzacions, donar una oportunitat a Turquia es donar opció a l’esperança d’una convivència en pau.
El passat 6 d’octubre la Comissió Europea va emetre un informe segons el qual Turquia ja compleix els requisits politics i econòmics per tal de començar les negociacions d‘adhesió a la Unió Europea. Aquest mes de desembre els caps d’Estat i de Govern deuen decidir finalment si aquest procés – que començà en 1963 amb un acord d’associació amb la CEE – s’inicia efectivament.
La primera reflexió però, que es fa en les institucions europees, es que la incorporació de Turquia no es una ampliació com les anteriors. Sobre tot si observem l’impacte combinat de la població, el tamany, la situació geogràfica i el potencial econòmic, militar i de seguretat.
No es tracta d’un repte senzill, ningú no s’ha atrevit a dir quina serà la relació final que s’establirà, tot i comptant que el camí que s’inicia deuria d’acabar amb la seua incorporació.
Turquia es un país amb prop de 70 milions de persones, musulmanes en la pràctica totalitat. Cal també recordar que dos milions i mig de turcs viuen hui a Alemanya.
Preocupa també als diversos governs europeus la situació de l’agricultura, com s’aplicarà el dret al lliure moviment dels treballadors o com es distribuiran els fons de cohesió.
L’escenari econòmic es també difícil, el país candidat necessita una gran modernització econòmica per tal d’enfrontar amb èxit el futur i superar el fet de que el PIB turc es el 25% del corresponent a la mitjana de la Unió Europea, mentre, per citar alguns exemples, el d’Espanya es el 88%, el de Polònia el 42% o el de Romania el 29%.
La Unió Europea també ha expressat reiteradament fortes critiques per una trajectòria molt preocupant en matèria de respecte dels drets humans i de les minories, especialment la kurda.
Malgrat tot, el procés preliminar de relacions prèvies a l’ingrés ja ha produït importantíssims canvis a Turquia, que en els dos últims anys, ha fet profundes reformes legals per tal d’acostar-se a les exigències europees.
Les decisions van ben orientades, entre d’altres coses ha millorat substancialment el respecte als drets humans, s’ha eliminat la pena de mort, s’està lluitant activament contra la tortura, esta afavorint-se el respecte i la integració de la dona i ha progressat substancialment el reconeixement a la minoria kurda.
Queda molt a fer, també es cert, però, que des de la seua existència com a país modern la voluntat d’integració en Europa es molt ferma, especialment per part de la societat turca mes activa i progressista.
Turquia esta també en un punt estratègic fonamental per Europa i per el conjunt del mon occidental. En un moment on les amenaces del fonamentalisme islàmic son una preocupació en tot el mon occidental i en el que pareix que alguns ens volen abocar a un conflicte entre civilitzacions, donar una oportunitat a Turquia es donar opció a l’esperança d’una convivència en pau.
Amples sectors de la opinió publica europea, especialment els mes conservadors s’oposen a la incorporació. Caldrà però, valorar també les conseqüències del fracàs d’una operació com aquesta. De la oportunitat de trobar un punt d’encontre entre cultures podem passar a un escenari de frustració i desestabilització d’un país com Turquia que incremente encara mes els riscos per la convivència en el mon.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes