La relació entre Xina i Europa serà cada vegada mes estreta. En l’àmbit humà, econòmic i polític la cooperació es fa cada dia mes palesa. El govern xinés però, aura de fer un esforç decidit per tal de que la democràcia i el respecte als drets humans evolucionen amb la mateixa intensitat que ho fa el desenvolupament econòmic.
A finals dels 70, els xinesos eren per nosaltres un grup humà enormement exòtic. També era molt difícil trobar ací alguna persona que haguera viatjat a Xina. A la ciutat de València tan sols existien aleshores un o dos restaurants xinesos. Eren un grup pràcticament invisible per la majoria de la gent i el comerç amb el país oriental era mínim.
A partir dels anys 80 les coses començaren a canviar ràpidament. Hui viuen a Espanya oficialment mes de 36.000 xinesos, molta gent però, pensa que en realitat la xifra es mes del doble. Els hi hem vist arribar discretament, ara viuen i treballen entre nosaltres i han obert milers de restaurants, magatzems i botigues per tot el País.
El procés d’integració es lent per les dificultats idiomàtiques i les diferències culturals. La convivència però, es pacifica i molt rarament trobem als nostres nous veïns a les pàgines de successos.
El passat 16 de setembre es produí un fet que ens va omplir de preocupació i de vergonya. Dos magatzems de calcer propietat de ciutadans xinesos van ser incendiats en uns incidents amb accents racistes.
A Xina, aquest incident va produir un gran impacte. Les televisions i periòdics xinesos oferiren profusament imatges dels incidents que van ser durament condemnats. Els disturbis tingueren també conseqüències per les exportacions valencianes que visqueren moments d’incertesa.
Els temors estaven justificats, especialment si considerem el fet de que hui Xina s’ha convertit en el primer client de la Comunitat Valenciana en Asia. Fins i tot no es casualitat que Bancaixa s’haja avançat obrint la primera oficina d’una entitat financera espanyola a Shangai.
Xina es un gegant de 1.300 milions de persones, amb un creixement econòmic de al voltant el 9% (nosaltres difícilment arribem al 3%). Les previsions indiquen que en l’entorn de l’any 2025 l’economia xinesa estarà a un nivell pròxim a la nord americana.
Les relacions entre la Unió Europea i Xina son cada vegada mes estretes. En la vessant econòmica el creixement dels intercanvis es vertiginós. Des de 1990 el increment de les exportacions xineses a Europa a superat el 820 % i les de la Unió al gegant oriental mes d’un 600%.
No es tan sols en l’àmbit econòmic on cada volta estem mes prop. En el curs 2003-2004 mes de 100.000 estudiants xinesos estudien a les universitats europees, un numero que creixerà en els propers anys.
Aquest intercanvi estudiantil serà la base de unes relacions cada vegada mes intenses. En pocs anys, milions de xinesos hauran estudiat en les nostres universitats, parlaran llengües europees i coneixeran de prop la nostra cultura.
També el turisme ens oferirà canvis molt importants. El 2004, la UE i la Xina han firmat un acord que permetrà l’arribada a Europa de centenars de milers de turistes xinesos en els propers anys. Esperem que no els hi done també per jugar al golf.
El govern xinés però, aura de fer un esforç urgent per tal de que el desenvolupament democràtic i el respecte als drets humans evolucione acompassadament amb el desenvolupament econòmic.
La relació entre Xina i Europa serà cada vegada mes estreta. Coincidim en el respecte al dret internacional i a les resolucions de l’ONU, i en l’àmbit econòmic la cooperació i la complementarietat es fan cada dia mes paleses. Tot això son bases molt sòlides per una relació sòlida i amb futur.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes