L’hora de decidir el futur d’Europa.

Europa no s’ha fet triant entre blanc o negre. La Constitució Europea es un punt d’encontre, unes regles de joc que han de permetre avançar a la nostra societat, però, que han de ser vàlides per a tots.

La commemoració del 60 aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, ens recorda el temps en que a Europa la guerra i les violacions massives dels drets humans eren una realitat quotidiana. Fins la meitat del segle XX es calcula que, de nord a sud i de est a oest de nostre continent, al voltant de cent milions de persones moriren per les guerres, la fam, les deportacions o les matances ètniques.
El projecte europeu va nàixer precisament amb la voluntat d’acabar amb les guerres i amb els terribles crims que s’havien comés a Europa. El pas del temps ha estat la millor demostració de l’èxit del projecte. Es indubtable que hem viscut un llarg període on la pau i el progrés dels drets humans i del benestar han estat la norma general.
Alguns sectors assenyalen diverses mancances en el Tractat constitucional i segurament podem coincidir en moltes d’elles. Europa però, no s’ha fet mai triant entre blanc o negre, ha avançat pas a pas mitjançant l’acord i el pacte.
Cal recordar que una Constitució es finalment un punt d’encontre, unes regles mínimes de joc que han de permetre avançar a una societat però, que han de ser vàlides per a tots. Es un marc que ha de permetre que els ciutadans puguen decidir lliurement el futur que volen i la orientació, que dins d’eixe marc constitucional, tindran després les decisions polítiques.
Als que tenim un compromís de progrés, la Constitució Europea ens permetrà seguir lluitant pel model social europeu. La Carta dels Drets Fonamentals estableix, per exemple, el dret dels treballadors a la protecció en cas d’acomiadament injustificat, a unes condicions de treball justes i equitatives, a la seguretat social o a la conciliació entre la vida laboral i familiar. Ben lluny del model americà o del xinès.
L’enfortiment d’Europa que impulsa la Constitució, permetrà una relació més equilibrada amb els Estats Units i la possibilitat d’influir amb mes capacitat en l’agenda política mundial, incloent-hi temes com els citats en l’article tercer: la solidaritat entre els pobles, l’eliminació de la pobresa o el respecte al dret internacional i a les decisions de l’ONU.
El text sobre el que tenim que decidir també dona noves oportunitats de futur a la nostra identitat com a poble, perquè reconeix la diversitat cultural i lingüística europea i estableix el compromís amb la seua conservació i desenvolupament..
En un escenari europeu on les forces conservadores son majoritàries en el Parlament i en els governs, el rebuig al text presentat mai donaria pas a cap oportunitat d’avanç.
Encara que alguns sectors progressistes s’hi oposen amb reflexions molt respectables, cal saber que l’oposició mes radical i activa al projecte de Constitució Europea està encapçalada pels sectors mes euroescèptics i per l’extrema dreta europea. El resultat d’una votació al Parlament Europeu el passat 12 de gener a Estrasburg ho deixava clar, dels 135 vots contraris a Tractat constitucional un centenar vingueren dels sectors que no volen més Europa, ni més democràcia, ni més model social europeu.
Es evident que la Constitució que se’ns proposa es un nou pas endavant en la construcció europea. Es impossible trobar cap punt en el text del que es puga dir seriosament que es un pas enrere.
El nou govern espanyol ha convocat el referèndum com a expressió de la voluntat de que tornem a ser protagonistes de la construcció europea. Ha preferir obrir un debat que arribara a tots els ciutadans abans que decidir-ho en un tràmit mes còmode al Congrés dels Diputats.
Ara tenim la paraula i en les nostres mans està la decisió.

Joan Calabuig Rull

Saó