Molts europeus no acaben de veure en la Unió la resposta a les seues incerteses. Si volem però, respondre als desafiaments de la globalització necessitem d’una Europa més unida i més solidària.
El Consell Europeu, és a dir els Caps d’estat i de Govern, han proposat obrir una àmplia reflexió que ha de durar un any. A ella, han de ser cridats, de nou, la societat civil, els interlocutors socials, els parlaments nacionals i els partits.
Cadascú, però, ha d’assumir la seua responsabilitat i el Consell Europeu, la Comissió –que té el dret d’iniciativa- i el Parlament Europeu hauran de donar passos decidits per tal de donar prompte una resposta a uns ciutadans desconcertats i inquiets pel seu futur.
El Tractat constitucional tenia com a objectiu respondre als desafiaments de la competència en l’era de la globalització, i al mateix temps, consolidar el model social europeu. Es perseguia a més a més, donar major solidesa a les institucions, gestionar la major ampliació de la història i reforçar la influència de la Unió en el món.
Els qui des de la dreta més extrema s’han oposat a la Constitució Europea estan, sens dubte, molt satisfets.
Sempre han estat escèptics amb el projecte europeu i ho combaten en tots els fronts. No volien l’afirmació del model social europeu, ni la Carta del Drets fonamentals. No desitjaven una Europa més influent en el món i, de moment, seguirem sense instruments per a aconseguir-ho.
Els que tenim posicions socialdemòcrates i els que suposadament es situen més a l’esquerra, no podem estar tan contents.
L’aspiració dels que pensaven que un rebuig a aquesta Constitució, podia reobrir tot el procés per a aconseguir una altra molt millor, s’ha demostrat molt equivocada. Res pareix avançar en eixa direcció.
Si hi havia un debat sobre el model social europeu, els ultraliberals troben ara en la paralització de la Constitució un argument a favor seu.
Si amb el rebuig s’aspirava a una Europa més unida per a actuar en el món, ens trobem amb el retorn dels nacionalismes i dels proteccionismes. Inclús la xenofòbia pareix obrir-se pas de nou en les actuals condicions.
Per als ciutadans espanyols els beneficis de la Unió Europea han estat clars i dir Sí a la Constitució ha estat una resposta molt àmplia.
A França i Holanda -i també a Espanya i altres països- cal però, escoltar molts ciutadans que es senten amenaçats, i no sense raó, per les deslocalitzacions d’empreses, la inseguretat en l’ocupació i la reducció dels seus drets socials.
Els enormes canvis del nostre temps produeixen inquietud. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació o la globalització -amb Xina i l’Índia com a feroços competidors- són desafiaments de gran abast que fan que molta gent tinga la sensació que ja no controla les seues vides, ni el seu futur.
Molts ciutadans, especialment els que viuen majors incerteses, no veuen a Europa la solució als seus problemes, no saben a on va, no confien que la Unió estiga del seu costat.
Malgrat tot això, els problemes que els inquieten ja no tenen en el món de hui una resposta en l’àmbit d’un sol país. Fan falta unes institucions polítiques supranacionals amb instruments polítics i democràtics que orienten els canvis cap a la defensa dels drets i les aspiracions dels ciutadans.
Això és el que pretén el projecte europeu i per això, es va proposar la Constitució europea. Si volem progrés econòmic, respondre als desafiaments de la globalització, salvaguardar la nostra seguretat i protegir el medi ambient necessitem d’Europa, d’una Europa més fort, més solidària i amb més capacitat d’actuar en el món per a promoure seus valors i objectius.
Comentarios Recientes