Havia arribat al moment de decidir-se entre el conformisme, o be obrir una porta al futur per tal d’obtenir majors espais de llibertat, de cohesió social, de progrés i d’autogovern. El nou Estatut d’Autonomia respon a les aspiracions majoritàries i arreplega la voluntat europeista del poble valencià.
Octubre es sempre un mes per a la reflexió sobre el passat, el present i el futur de nostre poble. L’inici del curs polític ha portat al Congrés dels Diputats la reforma del nostre Estatut d’Autonomia després de vint i tres anys de vida del actualment vigent.
L’Estatut del 82 ens ha permès avançar molt com a poble, i ha fet possible una creixent capacitat d’autogovern en una gran quantitat de matèries, en la pràctica, tantes com les que han assolit les autonomies anomenades històriques. Durant la seua vigència, el progrés econòmic i social i la nostra convergència real amb Europa han segut també realitats indiscutibles.
Ara, era temps de decidir-se entre el conformisme o be obrir una nova porta al futur. També, però, ha estat necessari que es produïra el canvi en el Govern de la Nació, i que s’acabara el plantejament immobilista i centralista d’Aznar per tal de que es desbloquejara la reforma del nostre Estatut.
S’ha obert un temps de debat i de reformes, i es un fet, que això ha estat possible gràcies a la posició política i a la visió oberta que està impulsant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Tal i com va assenyalar Joan Ignasi Pla al Congrés dels Diputats durant la presentació de la reforma de l’Estatut “Espanya no es trenca per cap lloc, ni deixarà d’existir perquè s’enforteixen les institucions autonòmiques, creixen nous eixos de desenvolupament econòmic i social no centralitzats o s’impulsen dinàmiques de participació en la governació d’Espanya…”
Encara que es tracta d’un èxit col·lectiu, no podem ocultar però, que el principal impuls de la reforma l’han aportat els socialistes valencians. Es una evidència constatable que el nou Estatut ha estat inspirat, en els seus aspectes més substancials, en el document que el PSPV-PSOE va presentar el 9 d’octubre del 2003 a El Puig.
La inclusió d’un apartat que arreplega la forma en què la nostra Comunitat ha de participar en les decisions de l’àmbit europeu, ha estat un dels elements més innovadors i era per altra banda una inclusió imprescindible.
Quan el nostre primer Estatut es va elaborar, Espanya encara no s’havia incorporat a la Comunitat Europea, ni les Comunitats Autònomes havien desenvolupat els mecanismes necessaris per la defensa dels seus interessos, tal i com s’ha produït paral·lelament a la consolidació de les nostres institucions autonòmiques.
Durant el procés d’elaboració del nou Estatut un ampli ventall d’organitzacions socials, econòmiques i ciutadanes van ser consultades i comparegueren davant la Comissió per a la reforma en les Corts Valencianes. Cal ressaltar que quasi totes elles insistiren en la necessitat que el nou Estatut inclogués mecanismes que permeten al poble valencià participar en les decisions europees.
Es lògica aquesta demanda, sobre tot si recordem que vora el 70% de la legislació que regeix les nostres vides ja te el seu origen directa o indirectament en les institucions de la Unió Europea.
Les aspiracions ciutadanes en aquesta vessant han estat incorporades en el nou Títol VI que inclou el dret de la Comunitat Valenciana a participar en els processos on es configura la posició espanyola en les institucions europees i en tots els temes que afecten competències que ens son pròpies.
També es reconeix el dret de la nostra Comunitat a la participació en el marc de l’Associació Euromediterrània i en institucions supranacionals de caràcter regional.
A més a més, el text contempla l’establiment d’una delegació representativa a Brussel·les per a la defensa dels interessos de la Comunitat Valenciana davant dels òrgans de la Unió.
El nou Estatut d’Autonomia serà un bon instrument per tal d’ampliar la nostra capacitat d’autogovern, inclou nous drets socials i arreplega la voluntat europeista del poble valencià.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes