No estem davant d’una qüestió conjuntural, sinó davant d’un drama de proporcions bíbliques que desborda la capacitat i els mitjans de qualsevol Estat. Serà necessària una estratègia europea per a Àfrica, un pacte d’euroafricà per tal de lluitar contra la fam i la misèria.
Durant les últimes setmanes hem assistit al terrible drama de centenars d’africans tractant de desbordar desesperadament les tanques frontereres per tal d’entrar a Ceuta i Melilla.
La situació en que arriben és desesperada. Aquestos immigrants solen iniciar el seu viatge anys abans i recorren, de vegades a peu, milers de quilòmetres a través de diversos països africans on tracten d’obtindre treball i recursos per tal de prosseguir el seu viatge cap a Europa.
Són persones que procedeixen dels països més pobres del món i en especial de la regió del Sahel (Txad, Mali, Níger…) que porta temps patint una cruel sequera i que el passat any va patir, a més, una terrible plaga de llagostes que va afectar tota la zona.
A Àfrica la sequera mata, i la fam amenaça ara a cinc milions de persones en eixa regió subsahariana. Eixa fam, les epidèmies -especialment la SIDA-, les guerres i el creixement demogràfic incontrolat estan provocant l’afonament de molts països i la desesperança dels seus habitants. Cal recordar, a més a més, que a Àfrica el 60% de la població té menys de vint anys.
El Govern espanyol considera la lluita contra la fam una prioritat. Per això, impulsa el projecte d’associació per a una aliança estratègica contra la fam i la pobresa que ja ha començat a caminar en Nacions Unides. També ha ampliat l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (que arribarà al 0′5% al final d’aquesta legislatura) i promou activament que la UE arribe al 0,7 per cent de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. A pesar que les relacions amb el Marroc són sempre complexes, Moratinos ha exigit un tracte respectuós amb els drets dels emigrants i Espanya hi ha incrementant l’assistència humanitària als desplaçats.
Amb motiu de la pròxima cimera Euromediterrània de Barcelona es presentaran un conjunt de mesures especials i es proposarà la convocatòria d’una conferència sobre fluxos migratoris en què hi participarien els Estats socis del procés euromediterrani junt amb els Estats del Sahel i d’Àfrica.
L’eurodiputat Enrique Barón va assenyalar davant del ple del Parlament Europeu que no podem quedar-nos expectants davant la mort de persones que fugen de la fam i que només tenen com a eixida un reixat de fil de d’aram o tirar-se a l’Estret. Barón va plantejar la necessitat d’un verdader “Pla Marshall” per a Àfrica, una Política d’Immigració Comuna de la Unió Europea i el suport al comerç del cotó o el sucre, vitals per al desenvolupament d’Àfrica.
La Comissió Europea s’ha mogut ja en eixa direcció i hi ha aprovat l’anomenada ‘Estratègia europea per a Àfrica. Cap a un pacte d’euroafricà que accelere el desenvolupament’. Es tracta d’un pla de mesures urgents per tal de promoure la seguretat i el desenvolupament dels països d’Àfrica, que coordinarà tota l’ajuda al desenvolupament enviada pels Estats membres i el pressupost comunitari destinat al continent més pobre.
El Pla pretén aconseguir un desenvolupament sostenible, un bon i eficaç govern dels Estats, promoure el comerç, les intercomunicacions, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. A més, farà èmfasi en la millora de les infraestructures per tal de crear verdaderes xarxes transafricanes de transports, d’energia, hidràuliques i de telecomunicacions moltes d’elles huí destruïdes per les guerres.
Faran falta molta voluntat política i molta coordinació entre els Estats membres i la Comissió, perquè aquest projecte es convertisca en una realitat. El mes pròxim el Consell Europeu, és a dir, els Caps d’Estat i de Govern hauria d’aprovar aquest pla. Esperem que així siga.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes