Durant 2006 celebrarem el XX aniversari de la incorporació del nostre país al que, aleshores, s’anomenava Comunitat Europea.
Quan la dictadura començava a afonar-se, Arias Navarro va reiterar la petició d’ingrés d’Espanya, pensant segurament, que el projecte europeu era només un gran mercat.
Al maig de 1976, el Parlament Europeu li va especificar que a més de celebrar unes eleccions generals lliures, era imprescindible “el reconeixement de les llibertats individuals, polítiques i sindicals, la legalització de tots els partits polítics, l’amnistia, i la tornada dels exiliats”.
El projecte europeu va suposar un gran impuls democràtic per al conjunt d’Espanya. Hui, eixe impuls democratitzador continua jugant un paper essencial en els deu nous països de la Unió i en els que pretenen integrar-se com Turquia.
El projecte europeu ha anat sempre unit a l’exigència d’uns valors fonamentals, també però, ha pretès el desenvolupament i la interdependència econòmica. Aquesta segona qüestió ha estat essencial per al benestar i l’avanç de les oportunitats per a molta gent. Es un fet que els països europeus ocupen nou de les 10 primeres posicions de la classificació mundial en matèria de qualitat de vida.
Les exigències europees en relació als drets individuals i col·lectius van ser essencials per tal de que el País Valencià recuperarà les seues institucions i desenvolupara la seua capacitat d’autogovern. Però, per a nosaltres els valencians també van tindre repercussions econòmiques molt positives.
La Unió Europea és avui el destí del 70% de les exportacions de la Comunitat Valenciana. En 1986, la nostra renda per càpita raspava el 68% respecte de la mitjana de la CE i ara superem el 90. Hui ens escandalitzem quan la inflació supera el 3%, arribaren, però, a la Unió quan el nostre IPC superava el 14% anual. Per descomptat les hipoteques eren més cares, hui els nostres tipus d’interès estan en l’entorn del 4%, però, aleshores eren de l’11%.
Les ajudes que hem rebut han permès crear en la Comunitat Valenciana al voltant de trenta mil llocs de treball cada any. Moltes millores en les nostres autovies i carreteres i també importants actuacions mediambientals s’han finançat amb fons europeus.
El compromís públic, amb aspectes tan essencials per tal d’avançar en la igualtat i protegir als més dèbils, com ara l’assistència sanitària o les pensions de jubilació suposen hui majors percentatges en el conjunt de la despesa pública. Encara que aquest és un dels aspectes en què queda més camí per recórrer.
Programes com a Sòcrates o Erasmus han fet possible que més de 15.000 jóvens valencians hagen pogut estudiar en universitats d’altres països europeus, la qual cosa suposa un bot històric sense precedents. Els fons europeus també han contribuït a la reincorporació laboral de parats i de persones amenaçades d’exclusió.
L’espai europeu ens ofereix estabilitat, progrés i seguretat. Els valencians i les valencianes, però, tenim reptes molt importants davant de nosaltres. Tenim dificultats, que en molts aspectes i agreujades, compartim amb els nostres socis europeus. La nostra indústria tradicional perd ocupacions diàriament, la pressió sobre el nostre medi ambient és insostenible, la nostra població envelleix i la competència de Xina i altres països asiàtics és cada vegada més forta.
Malgrat tots els seus problemes, que òbviament també són molts, Europa és el nostre espai vital i formem part d’una economia i d’un model social i mediambiental sense comparació en tot el món.
Com diu Rifkin en “El somni europeu és un far en un món convuls. La seua llum ens assenyala una nova era d’inclusió, de diversitat, de qualitat de vida, de desenvolupament sostenible, de drets humans universals, de drets de la naturalesa i de pau en la terra”. Pot ser es esperar massa.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes