Les organitzacions mafioses, que a València tenen clars vincles amb l’extrema dreta, utilitzen tot tipus de trampes i pressions per tal de forçar a prop de cent mil persones cada any a introduir-se en la prostitució. Aquesta activitat té efectes devastadors per a les persones que han d’exercir-la, davant dels que la insensibilitat és injustificable.
El Parlament Europeu ha aprovat un informe en què es contempla una proposta comunitària en contra del tràfic de dones i xiquets. Es pretén crear una normativa comuna enfront de les actuals mesures individuals de cada Estat membre amb la finalitat de reduir a la meitat el nombre de víctimes d’aquest tràfic en els pròxims deu anys.
Entre les propostes, està la realització de campanyes de conscienciació dirigides a la prevenció de riscos i l’educació, el reforç de la persecució i el càstig de traficants, i sancions penals per als clients que disfruten conscientment dels serveis de persones obligades a exercir la prostitució.
Es calcula que al voltant de cent mil dones són víctimes d’aquesta activitat delictiva cada any a Europa. En general, aquest drama afecta més de huit-centes mil persones cada any en el món de les què el 80% són dones i xiquetes. En total, els menors arriben a suposar la meitat d’aquest tràfic.
A la Comunitat Valenciana s’ha incrementat la prostitució, concretament la exercida per dones procedents d’altres països que ja suposen el 80% del total de persones dedicades a aquestes activitats.
Les xarxes dedicades a la prostitució obtenen enormes beneficis i estan, moltes vegades, vinculades a màfies i al blanqueig de capitals. A València l’extrema dreta està molt present darrere d’aquestes xarxes. Aquestes organitzacions utilitzen tot tipus de trampes i pressions, a més de la violència física, per tal de forçar les persones a introduir-se en aquesta activitat.
Tal com assenyala un informe del Departament d’Anàlisi Criminal de la Guàrdia Civil, el 80% de les dones que exerceixen la prostitució al llarg del territori de la nostra Comunitat ho fa en els anomenats Clubs de carretera, hui, en molts casos, convertits en autèntics complexos hotelers de luxe que, darrere de les cridaneres llums de neó, amaguen autèntics drames humans. Les més desfavorides assumeixen el greu risc d’exercir en el carrer, en polígons industrials o en parcs.
La majoria han estat portades ací per mitjà d’enganys des d’Àfrica, Amèrica o d’Europa de l’est, particularment Romania. Se’ls va prometre un treball legal, però acaben obligades a exercir la prostitució i a pagar un deute etern a les màfies en concepte de despeses de trasllat. A més a més,hauran de pagar les seues pròpies “despeses d’allotjament” i “els serveis de l’hotel” en el que hauran de residir.
Molts clients, davant de la seua pròpia complicitat i responsabilitat en aquest drama prefereixen tancar els ulls i pensar que les dones que estan exercint la prostitució ho fan per voluntat pròpia. És penós reconèixer que encara hui, cal escoltar aquest tipus de justificacions que pretenen banalitzar un greu problema humà com aquest.
Pretendre que estem davant d’una activitat laboral voluntària com qualsevol altra és miserable. Inclús en els pocs casos en què darrere de la prostitució no hi ha màfies organitzades, hi ha, moltes vegades, terribles històries personals.
Segons dades de l’ONU, un altíssim percentatge de prostitutes ha patit abusos sexuals durant la seua infància, el 70% van començar a exercir la prostitució abans dels 16 anys com a forma de fugir de situacions d’abús o violència familiar. Les dones que es dediquen a aquesta activitat pateixen freqüents agressions de tot tipus, el 82% pateixen agressions físiques i el 67% han estat violades treballant com a prostitutes. La meitat han estat segrestades, en algun moment, pels seus proxenetes.
La prostitució té efectes psicològics i físics devastadors per a les persones que han d’exercir-la, davant dels que la insensibilitat és injustificable.
El Parlament Europeu ha aprovat un informe en què es contempla una proposta comunitària en contra del tràfic de dones i xiquets. Es pretén crear una normativa comuna enfront de les actuals mesures individuals de cada Estat membre amb la finalitat de reduir a la meitat el nombre de víctimes d’aquest tràfic en els pròxims deu anys.
Entre les propostes, està la realització de campanyes de conscienciació dirigides a la prevenció de riscos i l’educació, el reforç de la persecució i el càstig de traficants, i sancions penals per als clients que disfruten conscientment dels serveis de persones obligades a exercir la prostitució.
Es calcula que al voltant de cent mil dones són víctimes d’aquesta activitat delictiva cada any a Europa. En general, aquest drama afecta més de huit-centes mil persones cada any en el món de les què el 80% són dones i xiquetes. En total, els menors arriben a suposar la meitat d’aquest tràfic.
A la Comunitat Valenciana s’ha incrementat la prostitució, concretament la exercida per dones procedents d’altres països que ja suposen el 80% del total de persones dedicades a aquestes activitats.
Les xarxes dedicades a la prostitució obtenen enormes beneficis i estan, moltes vegades, vinculades a màfies i al blanqueig de capitals. A València l’extrema dreta està molt present darrere d’aquestes xarxes. Aquestes organitzacions utilitzen tot tipus de trampes i pressions, a més de la violència física, per tal de forçar les persones a introduir-se en aquesta activitat.
Tal com assenyala un informe del Departament d’Anàlisi Criminal de la Guàrdia Civil, el 80% de les dones que exerceixen la prostitució al llarg del territori de la nostra Comunitat ho fa en els anomenats Clubs de carretera, hui, en molts casos, convertits en autèntics complexos hotelers de luxe que, darrere de les cridaneres llums de neó, amaguen autèntics drames humans. Les més desfavorides assumeixen el greu risc d’exercir en el carrer, en polígons industrials o en parcs.
La majoria han estat portades ací per mitjà d’enganys des d’Àfrica, Amèrica o d’Europa de l’est, particularment Romania. Se’ls va prometre un treball legal, però acaben obligades a exercir la prostitució i a pagar un deute etern a les màfies en concepte de despeses de trasllat. A més a més,hauran de pagar les seues pròpies “despeses d’allotjament” i “els serveis de l’hotel” en el que hauran de residir.
Molts clients, davant de la seua pròpia complicitat i responsabilitat en aquest drama prefereixen tancar els ulls i pensar que les dones que estan exercint la prostitució ho fan per voluntat pròpia. És penós reconèixer que encara hui, cal escoltar aquest tipus de justificacions que pretenen banalitzar un greu problema humà com aquest.
Pretendre que estem davant d’una activitat laboral voluntària com qualsevol altra és miserable. Inclús en els pocs casos en què darrere de la prostitució no hi ha màfies organitzades, hi ha, moltes vegades, terribles històries personals.
Segons dades de l’ONU, un altíssim percentatge de prostitutes ha patit abusos sexuals durant la seua infància, el 70% van començar a exercir la prostitució abans dels 16 anys com a forma de fugir de situacions d’abús o violència familiar. Les dones que es dediquen a aquesta activitat pateixen freqüents agressions de tot tipus, el 82% pateixen agressions físiques i el 67% han estat violades treballant com a prostitutes. La meitat han estat segrestades, en algun moment, pels seus proxenetes.
La prostitució té efectes psicològics i físics devastadors per a les persones que han d’exercir-la, davant dels que la insensibilitat és injustificable.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes