Arxivar per Maig, 2006

Els entrebancs a la nostra llengua, a casa i a Europa.

Per una banda el Consell de Camps no desenvolupa el pacte lingüístic i aprofita qualsevol ocasió per tal de reactivar velles polèmiques. Al mateix temps, el PP entrebanca l’ús de la nostra llengua en les institucions europees.

L’ús de la nostra llengua continua trobant dificultats en les institucions europees, i el que es pitjor, fins i tot, a casa nostra.
El Consell de Camps no ha desenvolupat l’anomenat pacte lingüístic i, això si, aprofita qualsevol ocasió per tal de reactivar velles polèmiques que entrebanquen l’ús normal de la nostra llengua. Ni les sentències del Tribunal Suprem poden calmar la voluntat de promoure la confusió del Conseller Font de Mora.
Cal llavors, imaginar el que fan els seus companys de partit en altres institucions, i concretament en el Parlament Europeu, on la dreta també es majoritària i on no tenen una pressió tan directa dels ciutadans com els que estan sobre el terreny.
Com a concreció d’un compromís del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, el passat 13 de juny de 2005 el Consell de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea va adoptar, a proposta del Govern espanyol, unes conclusions en les quals s’acceptava l’ús de les llengües cooficials de l’Estat espanyol en les institucions comunitàries, encara que amb determinades restriccions.
Els ministres europeus van fonamentar la seua decisió en el reconeixement de la riquesa que suposa per a la Unió la diversitat lingüística i afirmaren que la possibilitat de que els ciutadans utilitzen la llengua pròpia es un factor important per tal de reforçar la seua identificació amb el projecte europeu.
L’acord aprovat, inclou la possibilitat de l’ús d’aquestes llengües pels diversos representants públics, permet als ciutadans adreçar-se i obtenir una resposta en la seua llengua i preveu la publicació en les llengües cooficials dels actes de la UE adoptats en codecisió entre el Consell i el Parlament europeus.
El Consell de Ministres de la Unió, la Comissió Europea i el Comitè de les Regions ja han adoptat les mesures adients per tal d’aplicar normalment els acords i fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans i dels seus representants.
Ben al contrari, la mesa del Parlament Europeu, composada pel president i catorze vicepresidents, va rebutjar el passat 26 d’abril,després de mesos de discussions, la possibilitat de desenvolupar l’ús de les llengües cooficials de l’Estat espanyol en la cambra.
Votaren en contra, tots els vicepresidents del Partit Popular Europeu, majoritari en l’europarlament. Vidal Quadras ha explicat posteriorment que la seua posició es basà en els problemes de caràcter tècnic que planteja l’aplicació dels acords.
No es possible, però, acceptar aquestos arguments quan el que tenien damunt de la taula era un compromís de mínims. Cal recordar que, fins i tot, l’aplicació dels acords no te cap conseqüència econòmica per a les institucions europees, perquè es el govern espanyol qui assumeix tot el cost econòmic de les traduccions orals o escrites a la nostra llengua, al basc i al gallec.
La negativa promoguda pel PP espanyol al si del PP europeu, es una expressió clara del seu radicalisme uniformitzador. La premsa més conservadora ha presentat aquesta situació com un triomf del PP i com a una derrota de Zapatero. La realitat, però, es que es tracta d’una ofensa a molts ciutadans i una violació del nostre dret fonamental a expressar-nos i relacionar-nos amb les institucions en la nostra llengua.
Mes greu encara es haver-ho fet en el Parlament Europeu que deu ser precisament la institució més pròxima i que ens representa directament com a ciutadans europeus.
A les valoracions, s’ha sumat el portaveu del Consell Esteban González Pons, tractant de limitar a una posició personal de Vidal Quadras, el que ha estat una decisió conscient promoguda pel PP espanyol.
S’ha perdut temps i una oportunitat, malgrat tot, el compromís del Govern espanyol continua ferm i el de molts diputats de comunitats amb llengua pròpia també. S’ha perdut una batalla, però, no la guerra, el temps ens donarà la raó.

Joan Calabuig Rull

Saó


Contacto

joan.calabuig@diputado.congreso.es

Comentarios Recientes

ANTONIO M. LOPEZ CAR… a Prostitució
EL GRIFO a Prostitució
Joan a Els valencians i la nova etapa…
Nando a Els valencians i la nova etapa…
Daniel Vargas Lallam… a L’esgotament d’un project…