Recentment vaig tindre l’oportunitat de participar en una xarrada-debat a Xàbia amb residents estrangers en la nostra Comunitat. George Thomas, un britànic representatiu d’aquestos col·lectius va explicar els problemes a què s’enfronten els residents europeus en la nostra terra. Tres qüestions preocupen especialment, la inseguretat jurídica que ha creat l’aplicació de la LRAU, el temor davant de determinats tipus de delinqüència i les dificultats per a relacionar-se amb l’administració per problemes idiomàtics.
Per a donar la benvinguda a l’acte Mr. Thomas va utilitzar totes les llengües que hui es parlen habitualment a Xàbia, per la qual cosa va haver d’emprar més d’una dotzena, des del nostre bon dia, fins al “ni hao” xinés, passant per l’àrab i per nombrosos idiomes de tot Europa, tant de l’oest, com de l’est.
No vaig poder menys que sorprendre’m davant del que això significava. També en la seua vessant humana la globalització està ací i el nostre país s’està transformant profundament molt més ràpid del que creiem.
No fa tants anys Joan Fuster promovia la reflexió sobre la nostra pròpia realitat com a poble, i analitzàvem les influències catalanes, aragoneses o castellanes i també les més recents de la immigració arribada des d’altres llocs de l’Estat.
Hui però, és necessari reflexionar sobre el futur a què ens dirigim. Qual serà l’espai dels nostres valors o de la nostra cultura en una realitat completament nova que està sorgint al nostre voltant?
En poc de temps, Espanya ha passat de ser un territori d’emigració a un país d’immigració. Si en el 2000 hi havia dos milions d’emigrants espanyols fora i un milió d’immigrants, hui es supera la xifra de tres milions de residents estrangers.
La Comunitat Valenciana acaba de sobrepassar els 500.000, amb un rapidíssim creixement en els últims anys. Els que vénen ací són gent molt diversa en el seu origen, religió, cultura o llengua. També són molt distintes les motivacions per a viure entre nosaltres. Hi ha qui ha arribat en pastera i qui ho ha fet amb avió privat.
D’una banda, tenim als jubilats d’altres països més desenvolupats que disfruten de les diferències de renda entre el sud i el nord d’Europa. D’altra banda, tenim al col·lectiu que més creix i que és el dels emigrants que fugen de la fam i la misèria i busquen una vida millor. Hi ha un grup reduït, però també creixent, de treballadors qualificats i empleats de multinacionals.
Els residents estrangers es distribueixen de forma diversa, així les comarques del sud reben sobretot a britànics i altres europeus occidentals. A València i el seu entorn predominen els llatinoamericans i en la província de Castelló els ciutadans de l’est europeu. Els romanesos són ja un grup essencial per a la nostra economia, a més es convertiran en ciutadans europeus l’1 de gener del 2007 i decantaran moltes majories en les pròximes eleccions municipals. No és estrany que alguns ajuntaments comencen a afegir el romanès a les seues comunicacions amb els ciutadans, junt amb el castellà i el valencià.
Els que han vingut ho han fet per a quedar-se i són una gran oportunitat per al nostre progrés col·lectiu. Respondre als problemes promovent la xenofòbia i identificant la immigració amb delinqüència o amb la pèrdua de qualitat dels nostres serveis públics només genera odi i tensions en la nostra societat.
La diversitat enriquirà la nostra societat en molts aspectes però és imprescindible que els poders públics responguen als nous desafiaments que es plantegen en l’àmbit de l’educació, la sanitat i els serveis socials. Tots aquestos temes tenen responsables polítics concrets en els diversos nivells de l’administració i a ells caldrà exigir-los un compromís a l’altura dels reptes que tenim davant de nosaltres.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes