Des del mateix moment en què es va conèixer la victòria electoral del PSOE en les eleccions del 14 de març del 2004, el PP va iniciar un atac frontal contra Zapatero.
Les enquestes dels dies previs a la votació, assenyalaven ja un empat tècnic i un escenari molt obert. Deu mesos abans, el partit socialista havia obtingut, en el conjunt d’Espanya, més vots que PP en les eleccions municipals.
El no reconeixement de la derrota electoral està en l’origen de l’estratègia de la crispació. El mes dramàtic i al mateix temps el mes deslleial és, sens dubte, l’ús sistemàtic d’un tema tan sensible com és la lluita contra el terrorisme.
L’estratègia d’enfrontament radical s’estén a tots els àmbits. Camps, també va començar el mateix 15 de març els atacs a un govern socialista que encara no s’havia ni constituït. Mil dies després, ha anunciat que l’eix de la seua campanya per a les autonòmiques de maig serà la confrontació amb el govern en matèria d’aigua, seguretat i infraestructures.
És precisament en aquestos temes tan sensibles, on l’entesa és mes necessària i l’enfrontament mes perjudicial. Les solucions al problema de l’aigua o de les infraestructures només són possibles amb la complicitat del govern central i de les comunitats veïnes.
El cas de l’aigua és especialment revelador. Com ja avançàvem en el numero de desembre, el Ministeri de Medi Ambient va rectificar el transvasament Xúquer-Vinalopó per tal de fer-ho més sostenible i complir les normes de la Unió Europea. Es per a això, que va sol·licitar 120 milions d’euros a la Comissió. Com a resposta, el Consell va promoure tot tipus d’actuacions per tal d’impedir que l’executiu europeu aprovés eixa subvenció.
Més recentment, el Consell ha iniciat una croada contra la dessaladora de Torrevella. Aquest projecte, per al que s’han sol·licitat a la UE 40 milions d’euros, ha de garantir l’abastiment de mig milió de persones i compta amb els corresponents informes favorables d’impacte ambiental. El plantejament del Consell és el mateix: bloquejar l’arribada dels fons europeus i paralitzar el projecte.
Estem davant d’unes actuacions insensates dirigides a impedir l’increment de recursos hídrics i a alimentar la crispació. Només en aquestos dos projectes, la intervenció del Consell podria haver costat a la Comunitat Valenciana 160 milions d’euros en fons europeus. A això, caldria afegir una quantitat inclús major de fons estatals.
En el cas de l’AVE, el compromís del Govern de Zapatero és molt evident amb les xifres en la mà. Les inversions superen hui els mil milions d’euros i més de la meitat de les línies previstes estan ja en obres. En huit anys de governs del PP, només es va aconseguir el 12% perquè malgrat la propaganda, les prioritats d’Aznar van estar clarament en altres territoris.
El problema de la seguretat també ha estat inclòs en l’agenda. En aquest cas, la política d’enfrontament públic és inclús més suïcida perquè genera un greu deteriorament en la imatge internacional d’un sector estratègic com el turisme. Així ho ratificava Javier Luri, president de la Federació Hotelera de la Comunitat Valenciana, en una recent compareixença en les Corts.
Com hem vist, l’enfrontament no exclou cap qüestió per sensible que siga. Camps ha subordinat els interessos dels valencians i les valencianes a l’estratègia de confrontació marcada pel PP de Madrid. Lamentablement i a pesar dels esforços que realitza Zapatero i a la moderació de Pla, les esperances de superar el clima actual són mínimes.
Només la veu dels ciutadans, expressant-se clarament en les urnes contra aquest camí de radicalització de la dreta espanyola, restituirà la tranquil·litat i la normalitat democràtica. Només així s’obriran de nou espais per a l’acord en els temes essencials.
Joan Calabuig Rull
SAÓ febrer 2007
Fe de errades: en l’article corresponent al mes de gener titulat “Agendes per al 2007” afirmava que la presidència de torn de la UE en el segon semestre d’aquest any correspondrà a França quan en realitat li correspondrà a Portugal.
Comentarios Recientes