El canvi climàtic tindrà repercussions per a milions de persones. El País Valencià patirà els seus efectes de forma particularment intensa. Haurem de canviar alguns dels nostres hàbits i exigir una resposta urgent als responsables polítics que romanen passius davant d’aquest desafiament.
Novembre ha estat marcat per la 27 reunió a València del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPPC). La trobada d’aquest grup independent d’experts de l’ONU, recentment guardonat amb el premi Nobel de la pau, ha ocupat portada en molts dels principals periòdics del planeta.
El canvi climàtic és ja unànimement considerat una realitat causada per l’acció humana que té conseqüències greus i que exigeix una actuació urgent. El debat sobre aquesta qüestió ocuparà un lloc principal de l’agenda política dels pròxims anys.
Yan Hong secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial va assenyalar que “el canvi climàtic té també implicacions per a la pau mundial perquè augmentarà el risc de extensió de la fam i les sequeres que obligaran a milers de persones a desplaçar-se”.
El País Valencià, així com el conjunt de l’àrea mediterrània, patirà els efectes d’aquest canvi de forma particularment intensa. Si no s’actua amb decisió i rapidesa, la nostra terra es veurà afectada per l’avanç de la desertització, l’augment dels incendis, l’increment del nivell del mar, majors períodes de sequera i pluges torrencials mes freqüents. D’altra banda, moltes de les migracions provinents de la zona subsahariana ja tenen relació amb l’agreujament dels fenòmens meteorològics, en especial la sequera, i l’avanç del desert.
Els conservadors, han observat aquest fenomen amb gran escepticisme, quan no amb oberta hostilitat. Durant l’etapa d’Aznar, s’afirmava des del Govern que complir amb el protocol de Kyoto suposaria “la tomba de les empreses espanyoles”. No va ser casual que recentment Rajoy tractés de minimitzar els efectes d’aquest fenomen. Durant anys, l’Estat espanyol no va preparar els plans contra les emissions d’efecte hivernacle que li reclamava la Unió Europea. Tampoc la Generalitat valenciana no s’ha pres seriosament el tema.
El govern de Zapatero va tindre des del primer dia consciència del problema i està actuant per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible. S’han donat passos molt concrets i s’ha demostrat que sostenibilitat i creixement estan avui profundament units. Un exemple, és que en 2006, Espanya va poder reduir el consum d’energia en un any en què el PIB va créixer prop del 4% i es va incrementar notablement l’ocupació.
Per tal d’aconseguir aquests resultats, és necessari compromís polític. En aquest sentit, el Govern ha pres mesures per a l’estalvi i l’eficiència energètica. Un exemple són les noves exigències d’eficiència en els edificis, entre les que s’inclou l’obligatorietat d’incorporar l’energia solar, tèrmica o fotovoltaica, depenent de cada cas.
També s’han adoptat mesures fiscals per tal de promoure l’ús de vehicles menys contaminants i en la nostra vida quotidiana hem conegut una altra iniciativa com és la subvenció per al canvi d’electrodomèstics poc eficients per altres més eficients.
Cal preguntar-se, si la trobada celebrada a València, haurà servit per a què Camps i el seu partit hagen pres bona nota dels riscos a què els valencians ens enfrontem.
Necessitem que el Consell atenga les advertències i avalue immediatament les repercussions que el canvi climàtic està tenint i tindrà en els pròxims anys a la nostra terra.
Esperem que comencen a reaccionar en la part que els pertoca i que d’acord amb el conjunt de la societat valenciana, es determinen els corresponents plans d’actuació concreta. Entre d’altres coses hem adquirit el compromís d’aconseguir que en 2020 el 20% de la nostra energia provinga de fonts renovables i augmentar també en un 20% la nostra capacitat d’estalvi i la nostra eficiència energètica.
Els experts, ja han assenyalat que les actuacions per a frenar el canvi climàtic són urgents. El secretari executiu de l’ONU per al canvi climàtic Yvo de Boer, va assenyalar durant la conferència que no actuar seria un “acte d’irresponsabilitat criminal perquè amenaça la vida de milers de persones i seria un atac als més pobres”.
Joan Calabuig Rull
Saó novembre 2007
Comentarios Recientes