Svetlana

Cada vegada existeixen més recursos per a combatre la violència contra les dones. Però, cada fracàs del sistema és un drama irreversible. El compromís de les famílies, els educadors, els veïns i els mitjans de comunicació és també imprescindible per tal de vèncer aquesta xacra.   

Segurament, quan aquestes línies sortiran a la llum molts ja no recordaran Svetlana. Molt probablement, en la llista de dones assassinades el seu nom ja no serà l’últim.

La violència masclista és un problema profund i estès a Europa i a tot el món. Recentment, la Ministra francesa de Justícia Rachida Dati hi ha assenyalat que en els últims deu anys les condemnes per aquest tipus d’accions han passat, en el seu país, de 5.000 a 12.000. D’altra banda, l’Associació Mèdica Britànica ha afirmat en un recent informe, que estem davant d’un problema creixent que afecta greument i de forma prolongada a la salut i al benestar de les víctimes. En l’últim any, els abusos i la violència de gènere han sumat quatre-cents mil casos al Regne Unit.

Svetlana era una immigrant russa que va ser assassinada fa molt poques setmanes a Alacant. En el que va d’any, ja han estat assassinades 69 dones a Espanya víctimes de les seues parelles masculines i la Comunitat Valenciana està al capdavant d’aquest greu problema.

Per una obvia realitat numèrica, la gran majoria de les dones assassinades són de nacionalitat espanyola. El masclisme criminal afecta tots els sectors socials i nacionalitats, però, està incrementant les seues accions contra les dones immigrants. Elles, són un sector especialment vulnerable i tenen un risc sis vegades superior de ser assassinades per les seues parelles.

Moltes aguanten terribles situacions. La por a ser expulsades o a que ningú no les crega pel fet de ser estrangeres sense papers, fa encara més difícil el pas cap a la denúncia.

Malgrat els avanços, el sistema no és sempre prou àgil per a detectar i donar una resposta ràpida davant de les amenaces. El cas de Svetlana ens demostra que no hi ha marge per a l’autocomplaença.

Tot això, es produeix a pesar de l’enorme esforç i compromís del Govern de Zapatero i, en concret, que la Llei contra la violència de gènere aprovada en 2004 ha permès avanços significatius.

Ja s’han produït 49.000 condemnes per violència de gènere i el nombre de denúncies s’ha incrementat en un 70%, la qual cosa demostra una creixent confiança en les mesures que s’estan prenent.

Només a la Comunitat Valenciana s’han creat tretze jutjats dedicats a combatre aquesta xacra, s’ha garantit l’assistència lletrada a les víctimes des del moment de la denúncia i s’ha incrementat el nombre d’agents policials especialitzats. També s’han posat en marxa serveis de teleasistència, el telèfon d’emergències 016 i s’han establert en l’àmbit sanitari procediments concrets per a la detecció i denúncia d’aquests casos.

Així, s’ha aconseguit ja, que en centenars de casos, les dones s’alliberen d’aquesta terrible condemna i comencen una nova vida.  Resta, però, un llarg camí per recórrer perquè cada fracàs és un drama irreversible.

És molt important el compromís de tots, famílies, veïns, amics per tal de previndre i evitar la violència de gènere i per a socórrer les víctimes. És essencial que l’educació, en la família i en l’escola, estiga profundament impregnada del valor de la igualtat, la llibertat i el respecte.

Svetlana, no és la primera dona assassinada després d’un programa de televisió. La violència de gènere no pot convertir-se en un espectacle per a incrementar l’audiència i aconseguir més ingressos publicitaris. Les pròpies empreses que patrocinen eixos programes tenen una ineludible responsabilitat social que han d’exercir i que els ciutadans hem d’exigir.

El diari Información d’Alacant va fer un seguiment compromès i exemplar d’aquest cas. Així s’acomiadava de la jove russa: “Svetlana no ha rebut cap visita en el Tanatori La Sempreviva…I si l’hagueren anat a visitar tampoc no hagueren tingut ocasió d’acomiadar-se d’ella amb decor, perquè Svetlana no ocupa una sala de vetlla decorada amb setins, cortinatges, corones de flors i sofàs on acomodar la pena dels afins, sinó un d’eixos caixons frigorífics ocults en la rebotiga…”.