Un any sense govern en la Generalitat

Portem ja dotze mesos des de les últimes eleccions autonòmiques. El Consell de Camps està paralitzat, no reacciona davant de les dificultats econòmiques i abandona els serveis públics bàsics. Tot el seu temps és per al victimisme i, ara, per als embolics del PP.

El primer any de gestió en la Generalitat, després de les últimes eleccions autonòmiques, ha passat en blanc.

Camps ha malbaratat molt de temps sense impulsar pràcticament cap iniciativa política en el marc de les àmplies competències i responsabilitats que té atribuïdes pel nou Estatut d’Autonomia.

El Consell ha estat utilitzat sistemàticament com a un instrument al servei del PP i contra El govern de Zapatero. En compte de col·laborar per a solucionar els problemes i donar resposta a les aspiracions dels valencians, el victimisme i l’enfrontament han estat una constant.

Durant els últims anys, el PP valencià es va pujar a l’onada d’un creixement econòmic basat en la construcció, adornat amb grans esdeveniments i difós grosserament per Canal 9 i per una enorme despesa en propaganda.

Mentre la festa es celebrava, el deute de la Generalitat augmentava fins a assolir els nivells més elevats de tot l’Estat espanyol. La construcció avançava sense control, les indústries tradicionals valencianes, però, perdien desenes de milers d’ocupacions sense que el Consell prenguera cap decisió. El mes de maig encapçalarem la llista d’increment de l’atur en Espanya.

Els deliris de grandesa tampoc no permetien pensar en els més desfavorits. Els índexs d’inversió en sanitat, educació i serveis socials van caure als últims llocs d’Espanya. Aquesta falta de recursos té conseqüències quotidianes per als ciutadans com ara la saturació, les cues o el deteriorament de l’atenció.

A més a més, amb mesures com el contracte d’immigració, la dreta pretén assenyalar els immigrants com a culpables d’una saturació que només es deu a la irresponsable falta de recursos a què la Generalitat sotmet als serveis públics bàsics.

Mereix una menció especial els obstacles a la Llei de Dependència. És intolerable que no s’atenga degudament a les persones més desprotegides i se les utilitze com a ostatges de l’estratègia de la confrontació.

Les pròpies universitats valencianes han advertit que, de continuar la falta de recursos que deu d’aportar el Consell, poden arribar a la paràlisi de les seues activitats.

Les inversions de la Generalitat en infraestructures també cauen i les empreses estan cada vegada més ofegades. El govern autonòmic està obligant a les empreses privades valencianes a avançar els diners per a l’obra pública. Les grans podran resistir, però, els riscos per a la supervivència de les més petites són enormes.

Amb el dur ajust en el sector immobiliari, la mala gestió del Consell de Camps s’ha fet encara més evident. Ara, que fan falta més recursos per tal de reactivar l’economia, la Generalitat té la caixa buida. El Consell no reacciona i les seues escasses propostes no tenen credibilitat entre els agents socials i econòmics.

Si abans es van atribuir tots els èxits de l’economia valenciana, ara hauran d’assumir totes les responsabilitats.

A aquesta incapacitat per a respondre a la desacceleració econòmica s’afegeix una gran irresponsabilitat. En compte de col·laborar, el PP ha buscat l’enfrontament amb el govern de Zapatero amb qualsevol pretext. Cap tema ha quedat exclòs, inclús qüestions com la seguretat ciutadana. No importa que es deteriore la imatge d’una Comunitat turística com la nostra. L’aigua també s’ha continuat utilitzant fins a l’extenuació, mentre es tractaven d’impedir importants obres del pla AGUA, que impulsa el govern central, com la dessaladora de Torrevella. Tot pareix culpa de Madrid, res no pareix responsabilitat de Camps.

Per a concloure l’any, la crisi del PP, ha fet que el Consell s’haja paralitzat per complet. El President de la Generalitat està definitivament absent i només dedicat als afers interns del seu partit. Si abans els ciutadans no eren la prioritat, ara han passat a ser ignorats per complet. El congrés del PP a València, presentat inicialment com a reconeixement als èxits de Camps, s’ha convertit ara en un malson per als conservadors valencians i l’aparador de totes les seues contradiccions.