Estem davant d’una crisi que afecta molts altres països, però, té una singularitat valenciana. Molts dels indicadors, com l’increment de la desocupació, són pitjors al País Valencià i tot això sense que el govern de Camps reaccione.
Els pròxims mesos, moltes persones perdran el seu treball, principalment en el sector de la construcció. També la indústria i sector serveis es veuran afectats.
La crisi està sent aguda i la seua evolució més ràpida del que havien previst tots els experts. Malgrat això, hi ha esperança que siga breu. Les previsions indiquen que serà a partir de mitjans de 2009 quan el procés d’ajust acabarà i les economies occidentals podran començar a reactivar-se.
Però, moltes famílies es desesperen per la incertesa o per les dificultats per acabar el mes per l’increment de les seues hipoteques i dels preus.
La pèrdua de l’ocupació ha de ser una oportunitat per tal de trobar nous camins, però abans que res, és un drama personal.
Una prioritat de tot responsable polític, a qualsevol nivell, ha de ser impulsar les condicions per a que es genere ocupació.
El Partit Popular critica Zapatero perquè li pareix insuficient la seua reacció a la crisi. Ací, Camps només respon tirant-li la culpa al govern central.
La dreta oblida que la Generalitat Valenciana té, des de fa molts anys, àmplies competències en matèria d’indústria, comerç o polítiques actives d’ocupació.
Però, el Consell mira a una altra part com si no tingués cap responsabilitat en l’augment de la desocupació.
És cert que estem davant d’una crisi que afecta altres països, però té una singularitat valenciana. Ací, hi ha factors propis molt clars i el principal d’ells és que tots els indicadors, com l’increment de la desocupació, són pitjors.
Per començar, tenim un model de creixement que és dramàticament dependent de sectors en crisi com ara l’immobiliari. Seria un bon moment per tal de preparar les bases d’un canvi cap a la sostenibilitat i el respecte a les normes europees.
En els últims anys, hem patit una gran perduda d’ocupacions en sectors tradicionals com el tèxtil, el joguet, la fusta o el calçat. Però, en els últims 13 anys el Consell no ha pres mesures per tal de modernitzar el nostre sistema productiu deixant a les nostres indústries, serveis i agricultura abandonats a la seua sort i desarmats per a afrontar els canvis de l’economia i els moments de dificultat.
Hi ha també un altre factor diferencial molt clar, el govern de Camps ha gestionat molt malament els recursos de que disposa. El Consell no ha pres mesures, no usa les seues competències i no promou polítiques actives d’ocupació. A més a més, els sobrecostos en les obres públiques han estat la norma i moltes de les empreses públiques valencianes estan en la ruïna. També el deute ha crescut fins a ser insostenible i es troba al capdavant de l’estat. És precisament tot això, el que ha deixat a la Generalitat sense cap marge de maniobra per a invertir ara – les inversions autonòmiques han caigut quasi un 50% – i així pal·liar els efectes socials i econòmics de la crisi.
Concentrats en els grans esdeveniments, es menysprea l’impuls a sectors que podrien obrir noves oportunitats d’ocupació de qualitat com ara l’agroindustria, l’aqüicultura, les noves tecnologies, la societat de la informació, el sector energètic o les biotecnologies.
Tots els experts coincideixen que la societat del coneixement serà la base del nostre futur. Però, aquest estiu, mentre rugien els avantguardistes cotxes de fórmula 1 en el Grau, coneixíem que aquest és l’únic territori on disminueixen les inversions en I+D+i. I tot això, sense parlar de la situació del nostre sistema educatiu.
La realitat és que el govern valencià ofereix, en matèria econòmica i social, el pitjor balanç en 25 anys d’autonomia. Ara, les dificultats posen en evidència els anys de contradiccions, errors i greus carències.
La paràlisi institucional valenciana no tan sols està afectant el present, sinó que s’està malbaratant l’oportunitat per tal de canviar de model econòmic i créixer sobre bases més sòlides i sostenibles.
Joan Calabuig Rull
Per a SAÓ. setembre 2008
Calabuig dimision