Incompetència, cobdícia i crisi.

Uns pocs individus han obtingut descomunals beneficis personals mentre prenien decisions financeres que afecten milions de persones i que també han perjudicat el treball o els estalvis de molts valencians i valencianes. La realitat ens demostra les greus conseqüències d’un mercat sense valors, ni regles, ni control polític democràtic. 

 

 

 

 La crisi econòmica ha elevat per damunt dels tres-cents mil el nombre dels valencians que es troben en la desocupació. És evident que en el cas de la nostra Comunitat, la situació és especialment greu, així ho testifica el fet que ens trobem un punt per damunt de la mitjana nacional en la taxa de desocupació. La destrucció de treball està afectant greument tots els sectors, des de d’immobiliari a la indústria, passant pels serveis.

 

Els greus errors de la política del Consell, durant els últims anys, tenen molt a veure amb aquesta situació. L’enorme deute assolit durant els temps de bonança ha deixat a la Generalitat sense recursos per a reaccionar ara. La determinació d’unes prioritats equivocades va deixar abandonats als nostres sectors industrials que han arribat molt debilitats als temps de crisi. La falta de suport de l’administració autonòmica a la innovació i modernització de la nostra indústria farà que moltes de les empreses que ara estan tancant no tornaran a obrir ací sinó en Xina i en altres països emergents.

 

En les actuals circumstàncies, aquesta gestió tan incompetent obstaculitza un increment de d’inversió pública que el Consell hauria d’impulsar enèrgicament per tal de compensar la destrucció d’ocupació. En les dates en què estem, el Consell només ha executat el 47′8% de les inversions aprovades i ha previst, en el pressupost de 2009, noves reduccions en aquest capítol.

 

El govern central està portant el pes de la inversió al País Valencià. Així, s’ha arribat a la xifra històrica dels 3.383 milions d’euros, un nivell d’inversions històric i essencial per a mantindre l’activitat econòmica i l’ocupació. Zapatero ha deixat clar també, que va fer tot ho siga en la seua mà per a evitar majors patiments als sectors més vulnerables. Però, òbviament, l’absència d’inversió i la falta de compromís amb les polítiques socials de la Generalitat suposa greus carències quan més falta fan.

 

En tot cas, cal recordar que aquesta crisi està afectant tot el món. La situació té greus conseqüències per a milions de persones en matèria d’ocupació, vivenda o protecció social.

 

Els principals analistes coincideixen en que les polítiques neoliberals aplicades durant els últims anys, als Estats Units, han provocat la pitjor crisi global dels últims vint-i-cinc anys.

 

El model econòmic actual basat en el “laissez faire, laissez passer” s’ha col·lapsat. Es va abandonar qualsevol consideració moral, la cobdícia es va convertir en l’inspiradora de totes les decisions, es va renunciar a la gestió política i es va actuar sense cap norma o règim regulador.

 

Durant els últims anys, uns pocs individus han obtingut grans beneficis personals mentre prenien decisions financeres que afecten milions de persones. Vivim en un món cada vegada més interdependent i les decisions d’eixes persones han afectat també el treball o els estalvis de molts valencians i valencianes.

 

Els que lluny d’ací van prendre eixes decisions ho van fer cegats per la cobdícia, sense control polític democràtic i sense que ningú els exigira responsabilitats.

 

Les reunions dels líders de les principals economies del món han d’impulsar un canvi d’era. Si no fan així, en pocs anys ens tornarem a trobar amb els mateixos problemes. És imprescindible que les noves normes es basen en la responsabilitat, no és possible continuar socialitzant les pèrdues i privatitzant els guanys. 

 

Seran necessàries noves normes internacionals per a una gestió financera neta, transparent i sostenible. Perquè s’apliquen efectivament, serà imprescindible la creació d’una organització financera internacional en la que, també, els anomenats països emergents siguen representats de forma justa i equilibrada.

 

Els mercats financers internacionals no són un fi en si mateix, sinó instruments que han de tindre responsabilitat social i contribuir al progrés. Ara, quan l’anomenada mà invisible pareix haver-se tornat boja, s’evidencien amb més claredat les greus conseqüències d’un mercat sense valors, ni principis, ni regles, ni control polític democràtic.

 

 

Joan Calabuig Rull

Publicat en Saó novembre 2008.  

Una nueva etapa para el urbanismo valenciano.

 El Partido Popular ha lanzado otra campaña para sembrar la confusión aprovechando las detenciones de algunos ediles en la comarca de la Vega Baja. Pretende el PP plantear que las denuncias contra los abusos urbanísticos han acabado volviéndose contra el partido que supuestamente las promovió.

 

Pero si las denuncias del Parlamento Europeo contribuyen a acabar con la corrupción bienvenidas sean. Todos debemos aspirar a que, cuanto antes, se depuren las responsabilidades políticas y penales. Al menos eso es lo que queremos los socialistas. La situación era tan insostenible que incluso el último informe de Transparency International, -entidad dedicada a la lucha contra la corrupción en el mundo- citaba expresamente esta situación.

 

Los socialistas, ni aquí ni en las instituciones europeas, hemos cuestionado en ningún momento la actividad urbanizadora como tal y el progreso que debe conllevar a las colectividades humanas cuando se hace de forma sensata, que es lo habitual.

 

Pese  a que reiteradamente se ha presentado este problema como una obscura conspiración en la que participan socialistas y verdes la realidad es muy distinta. El tema viene de muy atrás, tanto es así que la primera misión de eurodiputados se produjo en 2003. Ningún eurodiputado socialista español participó y yo mismo ni siquiera me encontraba en esa institución.

 

Lo primero que quedó claro cuando llegaron las denuncias sobre el urbanismo valenciano a Bruselas es la soledad del PP español y la extraordinaria desidia del Consell. El famoso Informe Fourtou y todas las posteriores iniciativas sobre el urbanismo valenciano han contado con los votos del Partido Popular Europeo es decir del grupo en el que se inscriben los conservadores españoles.

 

Muchos diputados de la derecha europea están escandalizados de las cartas que reciben de sus votantes. Las visitas de los miembros de la Comisión de Peticiones tienen su origen en la gran alarma existente por las continuas y numerosas reclamaciones llegadas a Bruselas de ciudadanos que residen aquí y por la falta de respuesta de la administración valenciana ante esta situación.

 

Antes del último informe aprobado, constaban unas quince mil reclamaciones –hoy seguramente habrá más- procedentes de ciudadanos que se consideran víctimas de abusos urbanísticos. También se trata, en muchos casos, de denuncias por la destrucción del medio ambiente. Tal cantidad de reclamaciones carece de precedentes en las demás comunidades autónomas españolas y en el resto de Europa.

 

Además, antes de la llegada masiva de reclamaciones de ciudadanos, se produjo la protesta formal de diecisiete embajadores de la Unión Europea ante el Gobierno de España por los abusos urbanísticos en la Comunitat Valenciana.

 

El Consell sigue sin reaccionar y sin tomarse en serio este grave problema para la imagen de nuestra Comunidad y se limita a afirmar que su política es “modélica y referente nacional e internacional”. Y, efectivamente, para nuestra desgracia, la Comunidad se ha convertido en un referente en este tema.

 

Cabe preguntarse cómo es posible, que miles de ciudadanos no hayan tenido más remedio que acudir al Parlamento Europeo para solicitar un amparo que las autoridades autonómicas no han sido capaces de ofrecerles.

 

La Generalitat es quien tiene atribuidos los principales instrumentos legales para garantizar un urbanismo que respete los derechos de los ciudadanos y la sostenibilidad medioambiental. Debe, por ello, asumir la responsabilidad política del grave daño que su inoperancia está causando a la imagen de nuestra Comunidad.

 

Defender los intereses valencianos exige acabar pronto con este lamentable espectáculo que ofrece un Consell incapaz de asegurar nuestro patrimonio medioambiental, ineficaz a la hora de atender y dar seguridad jurídica a quienes invierten aquí e impotente a la hora de diseñar una estrategia que supere los problemas con las instituciones de la Unión Europea. Cabe recordar que el Consell ya ha conseguido enfrentarse a los Tribunales europeos, a la Comisión y al Parlamento, un record casi imposible de superar.   

 

En mis intervenciones en la Comisión de Peticiones del PE defendí la seguridad jurídica que, pese a todo, ofrece nuestro sistema legal para dar la bienvenida a quienes quieren invertir en nuestra Comunidad. Pero no lo pone fácil la gestión impresentable del Consell.

 

Lejos de perjudicarnos, la lucha de los defensores de nuestro medio ambiente es la garantía de que muchos ciudadanos estén comprometidos con un entorno de calidad. Este es un elemento esencial para nuestra competitividad como destino turístico.

 

Ahora en tiempos de grave crisis, en la que buena parte del sector reconoce sus propios excesos, es momento de alcanzar un gran pacto político y social que permita un desarrollo sostenible del urbanismo en la Comunidad Valenciana y ofrezca seguridad jurídica. Es momento de rectificar los errores que nos desprestigian en el resto de Europa y que ponen en riesgo nuestro futuro.

 

Joan Calabuig Rull

Noviembre de 2008