La corrupció mina les possibilitats per al desenvolupament en molts països, perjudica greument als mes pobres i soscava les institucions i els valors de la democràcia, l’ètica i la justícia. La realitat ens demostra que no existeix únicament en països pobres o llunyans, de vegades està molt a prop.
Algunes cadenes internacionals de televisió estan emetent, durant les últimes setmanes, una campanya contra la corrupció amb el lema “el teu NO compta”. Es tracta d’una iniciativa d’UNODC, l’Oficina de les Nacions Unides per a la lluita contra el Crim i les Drogues (www.unodc.org).
La corrupció corroeix la convivència en nombrosos llocs del món i destrueix les oportunitats de tindre una vida decent a molta gent. Aquest tipus de pràctiques són un problema ja conegut en la seua dimensió local, però, la globalització ha facilitat el moviment de persones, capitals i mercaderies i això ha tingut les seues conseqüències. Hui, estem davant d’un fenomen transnacional que afecta totes les societats i economies i que necessita la cooperació internacional per tal de previndre’l i combatre’l.
El Banc Mundial hi ha assenyalat que el pagament de suborns als funcionaris públics representa un alt cost per a les empreses. Això, les mou a declarar a les autoritats menors vendes, costos i nòmina, per tal de pagar menys impostos. La conseqüència, es que l’estat perd una quantitat substancial dels seus ingressos i els pobres han pagar majors impostos i rebre menys beneficis socials.
A més a més, la delinqüència organitzada pot usar deliberadament la corrupció per tal d’augmentar la seua participació en els mercats il·legals en connivència amb determinades autoritats. Aquesta pràctica és comuna entre els que trafiquen amb el joc, la droga i els essers humans.
En prou països del tercer món, la corrupció en les altes esferes oficials té efectes devastadors. En algunes ocasions, dirigents corruptes sostrauen l’ajuda internacional, el que provoca l’abandó de projectes de desenvolupament essencials i, inclús, posa en risc la vida de les persones mes necessitades.
Les Nacions Unides, desenvolupava la lluita contra la corrupció en el marc del combat global contra la delinqüència, però progressivament, tot i considerant el seu greu impacte en molts llocs del món, s’ha anat dotant d’instruments específics per tal d’actuar contra aquesta vessant del crim.
Es per això, es va crear un programa mundial contra la corrupció i pel que el 31 d’octubre del 2003 l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció.
La Convenció, va nàixer de la preocupació “per la gravetat dels problemes i les amenaces que planteja la corrupció per a l’estabilitat i seguretat de les societats al soscavar les institucions i els valors de la democràcia, l’ètica i la justícia i al comprometre el desenvolupament sostenible i l’imperi de la llei…”
Però, els símptomes de la corrupció no tan sol els trobem en països pobres o llunyans. L’article 20 de la Convenció estableix el compromís dels estats de perseguir “l’enriquiment il·lícit, és a dir, l’increment significatiu del patrimoni d’un funcionari públic respecte dels seus ingressos legítims que no puga ser raonablement justificat per ell.” El concepte “funcionari públic” s’entén, òbviament, en sentit ampli i inclou, en primer lloc, “a tota persona que ocupe un càrrec legislatiu, executiu, administratiu o judicial…ja siga designat o triat, permanent o temporal, remunerat o honorari…”.
Si mirem el nostre entorn mes pròxim, veiem com la opacitat sobre el nivell d’enriquiment i els ingressos legítims són també una realitat.
Cal recordar, que tots els Diputats socialistes de les Corts Valencianes van fer públic el seu patrimoni personal i el van penjar en Internet per a coneixement general. Hui, encara continuem esperant que facen el mateix els electes del PP.
El cas més cridaner en relació amb aquest problema és el de Fabra. Continua sent president de la Diputació de Castelló i, al mateix temps, està imputat en diversos delictes relacionats amb l’abús en exercici del seu càrrec. A més a més, encara no ha explicat l’origen dels ingressos que apareixen en les 19 comptes corrents de què és titular i d’altres 75 en les que és cotitular.
A pesar del que alguns pretenen, els polítics no som, ni remotament, tots iguals.
Joan Calabuig Rull
Per a Saó
Comentarios Recientes