Estem davant d’una degradació sense precedents de les institucions d’autogovern. Camps ha d’aclarir la seua responsabilitat política i la dels seus col·laboradors. Però, en tot cas, la paràlisi davant de la crisi i els últims escàndols són un símptoma agut de què la seua etapa de govern està esgotada.
La falta d’iniciativa davant la crisi era evident, ara però, la paralització de l’administració autonòmica és completa. Molts alts càrrecs i dirigents del PP tracten de recordar les seues converses, de buscar papers, de pensar si poden tindre relació amb la trama descoberta pel jutge Garzón. Saben bé que el seu enemic pot estar en la cadira del costat. A ningú no li pot estranyar aquesta situació en una organització que té com a paradigma de ciutadà a Carlos Fabra.
Ara, s’evidencien amb cruesa les conseqüències del poder absolut i del deteriorament de la qualitat democràtica. En les Corts Valencianes l’oposició té, des de fa anys, sistemàtiques limitacions per tal d’exercir les tasques de control del Consell que li atribueix l’Estatut. És habitual que l’executiu valencià negue l’accés a documents i informació comptable dels organismes i empreses de la Generalitat. Ara veiem per què.
La compareixença de Camps fa pocs dies rodejat dels seus afins, va estar una penosa cortina de fum per tal de no assumir les seues responsabilitats i per a amenaçar indiscriminadament. Una vegada més, ha jugat a aparèixer com a víctima, assegurant que estem “davant d’un procés contra tot el PP”. Dies abans, sentíem aquestes mateixes paraules de boca de Mariano Rajoy.
Els dirigents del PP tracten de desviar l’atenció d’una espiral d’odis i conflictes interns. Aquest es, segurament, l’origen de les denúncies, les filtracions, les escoltes i l’espionatge que van aparèixer inicialment en la Comunitat de Madrid i que ara afecten tot el partit conservador.
No és casual que aquest cercle infernal es desatès després del Congrés del PP a València, un conclave que va tancar en fals unes cruentes lluites pel poder que ara reapareixen amb tota la seua virulència.
El victimisme de Camps pretén evitar la consciència pública dels veritables problemes i per descomptat, no preveu la menor reflexió autocrítica.
Els atacs i amenaces a jutges i fiscals i la pretensió que es tracta d’una conspiració, pretenen posar en dubte el funcionament de l’estat de Dret, la independència del Poder Judicial, la imparcialitat d’un jutge, l’actuació de la Fiscalia i la instrucció mateixa d’aquests fets.
Els excessos verbals de Camps comencen a estar perillosament prop del deliri i l’histrionisme. El que el màxim mandatari de la dreta valenciana ha d’aclarir són les sospites que se recauen sobre ell, ha de revelar qui i perquè actuen en nom seu traficant amb influències i aprofitant-se del poder.
El que cal explicar, és qui ordenava i mantenia les relacions entre la Generalitat i el PP amb Orange Market, una de les empreses investigades. El que es urgent, és que cesse al conseller Serafí Castellano a qui li pareix normal presumir que adjudica contractes, en tots els departaments que ha gestionat, a empreses dirigides per amics seus.
Estem davant d’una degradació sense precedents de les nostres institucions que ens ompli de preocupació i tristesa. El 9 d’octubre de 1976, centenars de milers de valencians eixirem al carrer per a impulsar un nou inici per al nostre poble. Tots units demanarem llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. Volíem un país més just, governants honrats i una administració més pròxima i al servei dels valencians i valencianes.
Lamentablement els últims episodis de corrupció demostren que el PP ha convertit en una caricatura la il·lusió d’autogovern, ha malbaratat els diners públics, ha degradat les institucions i ha abusat del seu poder. Ara, en plena crisi, causada en part pel model econòmic que va promoure, el Consell està absent. És el moment més inoportú, justament quan els valencians més necessiten un govern compromès amb les seues preocupacions.
Ningú no volem tindre una Generalitat en crisi moral, institucional i de confiança i un president dels valencians davall l’ombra del dubte. És l’hora de treballar, de deixar l’espectacle i de depurar responsabilitats. Però, en qualsevol cas, els últims episodis són un símptoma agut de què l’etapa de govern de Camps i del PP està esgotada en l’àmbit econòmic, social, cultural i polític.
Joan Calabuig Rull
Per a Saó. Març 2009.
Comentarios Recientes