Acabades les eleccions europees els reptes romanen. La Unió Europea serà, fins i tot més important que ara, i els valencians hem d’estar molt presents perquè es van a prendre decisions clau que condicionaran el nostre futur.
La campanya per a les eleccions europees no va permetre aprofundir en les respostes als reptes que tenim davant nosaltres com a valencians i com a europeus. És, sense dubte una paradoxa, però, els reptes romanen i no els podem ignorar.
La dura crisi econòmica i la seua especial profunditat al País Valencià posen en evidència que no estem només davant d’una conjuntura concreta, sinó davant d’un canvi profund del nostre entorn. La situació que estem vivint també demostra que els problemes no tenen solució sense una acció concertada que supere el límit dels actuals estats.
El més probable, és que en pocs mesos, el Tractat de Lisboa siga una realitat i que la institucionalitat europea es reforce notablement. El Tractat millorarà la capacitat d’acció de la Unió per tal d’enfrontar amb major eficàcia els nous desafiaments globals com ara el canvi climàtic, el terrorisme i la delinqüència internacional, la seguretat energètica o les migracions.
A més a més, el nou Parlament Europeu, que molt prompte començarà el seu camí, ampliarà substancialment les seues competències i tindrà l’ultima paraula en quasi tots els afers legislatius, particularment en l’aprovació del pressupost de la Unió.
El Tractat, està orientat a oferir solucions més eficaces a problemes com el canvi climàtic i, orienta a la Unió cap al desenvolupament sostenible. L’energia és un capítol molt important i, concretament, la garantia del subministrament energètic. Les oscil·lacions del preu de l’energia i la nostra dependència del gas i del petroli són conseqüència de la nostra extraordinària vulnerabilitat en aquest àmbit.
A partir d’ara, hi haurà una política energètica europea comuna que orientarà la nostra acció pública i privada cap a l’eficiència i l’estalvi, les energies renovables i la cerca de noves formes de generació.
Aquests paràmetres, definiran el canvi de model econòmic, i els valencians i valencianes no podem perdre el temps. O reaccionem prompte, o la nostra decadència serà inevitable.
A més d’aquestes matèries, el Tractat impulsarà la I+D+i creant un verdader Espai Europeu d’Investigació i ampliarà la seua intervenció en matèria de política comercial.
També es va a ampliar la capacitat d’acció en matèria de llibertat, justícia i seguretat i s’impulsarà la millora de les polítiques sanitàries i la capacitat de resposta davant les amenaces pandèmiques.
Respecte la política regional, el Tractat reforça el paper de les regions al incloure-les en la nova definició del principi de subsidiarietat que abans només estava reservada als Estats.
A més del Tractat, les noves perspectives financeres de la Unió suposen un progressiu retall dels enormes recursos que el conjunt d’Espanya i per tant, la Comunitat Valenciana rebíem des de 1986. Desapareix la xarxa seguretat de la nostra pista i haurem d’utilitzar millor els nostres recursos i capacitats i definir millor els nostres objectius.
Davant d’aquests desafiaments, cal preguntar-se: Tenim alguna cosa a dir els valencians davant aquest procés? Som conscients dels reptes que tenim davant nosaltres? Com enfrontarem aquesta realitat amb una Generalitat paralitzada i presidida per un imputat dedicat al seu procés judicial i no a governar el país?
En els últims anys, Camps a penes ha xafat Brussel·les si no ha estat per a enfrontar-se des d’enllà al Govern central. Tampoc no ha informat la societat valenciana dels profunds canvis que es van a produir en la Unió Europea, ni ha obert un debat en la societat valenciana per tal d’analitzar les conseqüències d’aquesta nova realitat. Menys encara, ha convocat a la nostra intel·ligència com a poble per tal d’aportar, des d’un mínim consens bàsic, la visió valenciana del que ha de ser l’Europa del futur, tampoc no ha dissenyat estratègies perquè eixa visió es tinga en compte.
Aquesta és la realitat després de les eleccions europees. Els reptes romanen i la societat valenciana ha de posar-se en peu per a superar aquesta crisi i construir un nou model de desenvolupament. Haurem de participar més i més activament en les decisions europees perquè influiran sobre les nostres vides i sobre el nostre futur col·lectiu en molta major mesura que fins ara i, a més a més, en un moment crucial.
Joan Calabuig Rull
Per a Saó
Comentarios Recientes