Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 tindran un gran impacte econòmic i ciutadà a la nostra terra. En aquests moments de crisi també convindria l’ajuda de tots, però, el Consell de Camps ja no governa fa mesos i el PP només entén de confrontació.
Enfilem la recta final del tràmit parlamentari dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 en un moment de forta crisi econòmica que te com a expressió mes dramàtica la perduda del lloc de treball per a molta gent.
Un norma tan important ha de contindre les eines necessàries per tal de fer front al moment econòmic actual, per a ajudar als que mes pateixen i per a eixir enfortits i el més ràpid possible de la crisi.
Un altre element imprescindible es la austeritat, especialment en un moment en que anem a demanar mes esforç fiscal a la gent.
Es clar que un Estat digne pot i deu demanar un poquet mes als seus ciutadans per tal de garantir la protecció social. A més a mes, eixa deu d’esser la prioritat fonamental quan mes famílies pateixen i viuen l’incertesa.
Es per això també, que es adient i imprescindible seguir augmentant les pensions mes baixes (en ocasions encara en el límit de la misèria) o garantint l’igualtat d’oportunitats amb mes beques per als nostres estudiants (quan caminem cap a la societat del coneixement el capital humà serà vital).
Per a una societat com la valenciana, on tots els indicadors socials estan en estat d’alerta màxima, les polítiques socials que promou el govern de Zapatero son claus per a milers de ciutadans.
Cal recordar que el model productiu, agreujat pel PP a la nostra terra, ens ha situat en els registres mes dramàtics d’atur, la irregularitat en la vida laboral –especialment pel treball submergit- fa que tinguem pensions mes baixes que els demès i la falta d’atenció a l’educació situa als nostres joves amb pitjors resultats que la resta d’Espanya i, per tant, en inferioritat a l’hora d’accedir a les ocupacions amb futur.
La credibilitat i la confiança de la gent es guanya, ara mes que mai, liderant la sortida de la crisi. Guanyar el futur al País Valencià exigeix, mes que en d’altres territoris, canviar el model productiu. Tenim un model esgotat i amb peus de fang i, lamentablement, els anys de Camps han estat temps perduts caminant per la senda equivocada.
Canviar el model econòmic no es una tasca d’avui per a demà, suposa un canvi profund i complex en la política econòmica d’un país, que exigeix el compromís de tots els actors politics, econòmics i socials.
La proposta de pressupostos per a 2010 es interessant per als valencians perquè, precisament, va en la línia de transformar la nostra economia cap a un nou model de creixement mes competitiu i sostenible.
L’any 2010, els valencians viurem grans novetats que tindran un gran impacte econòmic i ciutadà en la Comunitat Valenciana.
Els pròxims pressupostos generals de l’Estat son els que finalment faran possible l’arribada de l’AVE a València (i també avançaran molt les obres a Alacant i Castelló), la conclusió de l’autovia central (València-Alcoi-Alacant), el transvasament Xùquer-Vinalopò (una reivindicació alacantina amb 400 anys d’història) i d’altres nombroses intervencions com les dels nostres ports i aeroports.
La crisi necessitaria també d’una acció decidida de la Generalitat i de propostes constructives del PP. No tindrem cap de les dos coses. Camps viu els últims moments de la seua vida política i el Consell ja no governa fa mesos. En l’àmbit general, el PP fa una política destructiva sense propostes concretes i insinuant les velles receptes d’un retall de la despesa publica que sempre amaga politiques antisocials.
També es moment de ser prudents. Els pitjors moments de la crisi segurament ja han passat, queda però, molt a fer especialment en matèria de lluita contra l’atur.
Tancar el cercle serà molt difícil perquè, immediatament que la recuperació es consolide, caldrà evitar un espiral inflacionista i recuperar ràpidament l’equilibri dels comptes públics.
Joan Calabuig Rull
Per a Saó. Octubre / 09
0 Respostes a “Pressupostos per a mirar cap el futur”