Crisi i degradació institucional.

La situació de les institucions valencianes expressa un greu clima de degradació política i moral.  Per a respondre a la crisi, i del punt de vista dels valors democràtics fonamentals, és urgent l’inici d’una nova etapa de netedat, transparència i respecte a les regles constitucionals i estatutàries.

 

Per primera vegada en la història constitucional d’Espanya la composició del Senat ha estat alterada durant mesos i s’ha manipulat la lliure expressió democràtica dels ciutadans. Encara que ja s’ha alçat el bloqueig a la designació de Leire Pajín per part del Partit Popular en les Corts Valencianes hem assistit a un acte que suposa un gravíssim menyspreu als valencians i les valencianes i una alteració inacceptable del conjunt institucional democràtic.

 No hem estat víctimes d’una estratagema política discutible però legítima, sinó a d’una violació conscient de la Constitució espanyola pròxima a la consideració delictiva. Només en països on hi ha règims dictatorials o estats fracassats podem trobar abusos d’aquest calibre amb membres electes pels seus conciutadans.

 Aquest fet no està deslligat del cas Gürtel, atés que el Sr. Camps i el PP valencià estan tractant constantment d’impedir el control democràtic en les institucions.

  Aquest bloqueig o la liquidació de tots els representants socialistes en els òrgans de les caixes d’estalvis, són exemples de la pretensió del PP de liquidar la funció de control que els ciutadans han atribuït als grups parlamentaris de l’oposició. Pressionen per tal que els diputats i diputades opositors renuncien a preguntar pels nombrosos casos de presumpta corrupció que afecten les institucions governades pel partit conservador. Aquesta pretensió d’alterar el funcionament normal democràtic es pot constatar també en la decisió del Sr. Camps de no tornar a respondre preguntes parlamentàries fins el mes de febrer.

 No estem davant d’una forma de procedir aïllada, estem davant d’un context en què hi ha una reiterada negativa a respondre les 420 preguntes presentades sobre la trama Gürtel, una manipulació extrema en la televisió autonòmica, un amagament continuat dels comptes públics utilitzant tot tipus de pretextes i reiterades mentides i falsedats fora i dins el recinte parlamentari.  

 A més d’això, i davant dels presumptes casos de corrupció, la direcció del PP ha definit una estratègia amb dos vessants principals. Per un costat pretenen que els ciutadans pensen que tots els polítics són iguals i que en qualsevol cas hi haurà corrupció. D’altra banda, tracten de buscar un espai d’impunitat, deslegitimant la policia i el sistema judicial i creant un ambient de pressió contra jutges i fiscals.

Igual que va succeir el passat estiu, aquest clima de pressió i deslegitimació s’intensifica en quant obtenen informació prèvia de la possible aparició de nous casos que els afecten. Actualment, els dirigents del PP estan llançant una campanya contra el sistema SITEL (Sistema Integrat d’Intercepció Telefònica), l’ús del qual es fa baix control judicial i està avalat pel Tribunal Suprem. Curiosament, aquesta actitud ha estat molt ben rebuda per l’entorn d’ETA que ha vist una oportunitat per a la propaganda i per a intentar anul·lar processaments contra els seus membres, donat que aquest sistema és, actualment, una eina essencial en la lluita contraterrorista. És també curiós que SITEL fos adquirit pel Govern d’Aznar i Rajoy el propi firmant del contracte el 24 d’octubre del 2001 quan era ministre.

No es pot descartar llavors, que aquesta nova onada deslegitimadora puga ser l’antesala de noves revelacions sobre la trama Gürtel.     

En qualsevol cas, la situació específica de les institucions valencianes expressa un greu clima de degradació política i moral.

 Lamentablement el País Valencià està patint una crisi econòmica més greu que en la resta d’Espanya, una crisi institucional sense precedents i un govern autonòmic completament paralitzat en el moment que els cinc-cents mil valencians sense ocupació necessiten més respostes i iniciatives de totes les institucions.

Es per tot això, que tant des del punt de vista dels valors democràtics fonamentals, com des del punt de vista econòmic, és urgent l’inici d’una nova etapa de netedat, transparència i respecte a les regles constitucionals i estatutàries.

 Joan Calabuig Rull

Pressupostos per a mirar cap el futur

    Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 tindran un gran impacte econòmic i ciutadà a la nostra terra. En aquests moments de crisi també convindria l’ajuda de tots, però, el Consell de Camps ja no governa fa mesos i el PP només entén de confrontació.

 

  Enfilem la recta final del tràmit parlamentari dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 en un moment de forta crisi econòmica que te com a expressió mes dramàtica la perduda del lloc de treball per a molta gent.

  Un norma tan important ha de contindre les eines necessàries per tal de fer front al moment econòmic actual, per a ajudar als que mes pateixen i per a eixir enfortits i el més ràpid possible de la crisi.

  Un altre element imprescindible es la austeritat, especialment en un moment en que anem a demanar mes esforç fiscal a la gent.

  Es clar que un Estat digne pot i deu demanar un poquet mes als seus ciutadans per tal de garantir la protecció social. A més a mes, eixa deu d’esser la prioritat fonamental quan mes famílies pateixen i viuen l’incertesa.

   Es per això també, que es adient i imprescindible seguir augmentant les pensions mes baixes (en ocasions encara en el límit de la misèria) o garantint l’igualtat d’oportunitats amb mes beques per als nostres estudiants (quan caminem cap a la societat del coneixement el capital humà serà vital).

   Per a una societat com la valenciana, on tots els indicadors socials estan en estat d’alerta màxima, les polítiques socials que promou el govern de Zapatero son claus per a milers de ciutadans.

   Cal recordar que el model productiu, agreujat pel PP a la nostra terra, ens ha situat en els registres mes dramàtics d’atur, la irregularitat en la vida laboral –especialment pel treball submergit- fa que tinguem pensions mes baixes que els demès i la falta d’atenció a l’educació situa als nostres joves amb pitjors resultats que la resta d’Espanya i, per tant, en inferioritat a l’hora d’accedir a les ocupacions amb futur.

    La credibilitat i la confiança de la gent es guanya, ara mes que mai, liderant la sortida de la crisi. Guanyar el futur al País Valencià exigeix, mes que en d’altres territoris, canviar el model productiu. Tenim un model esgotat i amb peus de fang i, lamentablement, els anys de Camps han estat temps perduts caminant per la senda equivocada.

    Canviar el model econòmic no es una tasca d’avui per a demà, suposa un canvi profund i complex en la política econòmica d’un país, que exigeix el compromís de tots els actors politics, econòmics i socials.

    La proposta de pressupostos per a 2010 es interessant per als valencians perquè, precisament, va en la línia de transformar la nostra economia cap a un nou model de creixement mes competitiu i sostenible.

    L’any 2010, els valencians viurem grans novetats que tindran un gran impacte econòmic i ciutadà en la Comunitat Valenciana.

   Els pròxims pressupostos generals de l’Estat son els que finalment faran possible l’arribada de l’AVE a València (i també avançaran molt les obres a Alacant i Castelló), la conclusió de l’autovia central (València-Alcoi-Alacant), el transvasament Xùquer-Vinalopò (una reivindicació alacantina amb 400 anys d’història) i d’altres nombroses intervencions com les dels nostres ports i aeroports.

   La crisi necessitaria també d’una acció decidida de la Generalitat i de propostes constructives del PP. No tindrem cap de les dos coses. Camps viu els últims moments de la seua vida política i el Consell ja no governa fa mesos. En l’àmbit general, el PP fa una política destructiva sense propostes concretes i insinuant les velles receptes d’un retall de la despesa publica que sempre amaga politiques antisocials.

    També es moment de ser prudents. Els pitjors moments de la crisi segurament ja han passat, queda però, molt a fer especialment en matèria de lluita contra l’atur.

    Tancar el cercle serà molt difícil perquè, immediatament que la recuperació es consolide, caldrà evitar un espiral inflacionista i recuperar ràpidament l’equilibri dels comptes públics.

 Joan Calabuig Rull

Per a Saó. Octubre / 09