L’ampli suport al Tractat constitucional expressat el 20 de febrer del 2005 es recordarà com un gran impuls a la construcció d’Europa. Serà la nostra contribució a l’afermament dels valors i del model social europeu, i permetrà dotar a la Unió de les estructures i les institucions necessàries per a estar a l’altura de les exigències del segle XXI.
El passat 20 de febrer els valencians i les valencianes vàrem demostrar una vegada mes la nostra clara vocació de participar activament en el disseny del futur de Europa.La consulta es va realitzar en un moment molt important, les mirades de molts europeus han esta molt atentes a la nostra decisió. Espanya es un país important en Europa, que ha rebut al llarg dels últims anys importantíssimes ajuedes de la Unió i que te una opinió pública proeuropea. La decissió era llavors molt esperada.
Es clar que la victoria del No haguera suposat un greu terratémol que sobre tot haurien celebrat els sectors mes antieuropeistes i també els ultraconservadors nordamericans. No tot està guanyat, al procés d’aprovació de la Consitució Europea patirà atacs molt forts d’eixos sectors durant els pròxims vint mesos amb la intenció de fer fracassar el projecte.
Eixa es la realitat, ho dic sense voler ofendre a ningú, i reconeguent que hi ha també un No amb les millors intencions progressites.
En canvi, no hi ha dubte que l’ampli suport al Tractat es recordarà com un gran impuls a la construcció d’Europa. Aquesta vegada hem estat al capdavant del procés europeu i la decisió que vam prendre aporta un estímul indubtable al seu procés d’aprovació que ha estat rebut amb gran satisfacció per totes les forces europeístes i de progrés.
El PP, ha renunciat a compartir aquest èxit col·lectiu. Ha preferit junt als seus aliats mediàtics habituals, exagerar amb virulència, la transcendència del nivell d’abstenció. A tots ens haguera agradat mes participació. Es curiòs però, que en les eleccions al Parlament Europeu de juny, la dreta ni li donara cap importància a unes xifres de paricipació molt semblants.
Dona l’impressió que els conservadors espanyols han estat força dividits i poc entusiasmats amb la campanya. Uns, la major part de la direcció, ha dit publicament que Sí i ha promogut discretament l’abstenció. Uns altres, els mes radicals dels barris rics de les principals ciutats han votat No. Finalment el sector democratacristià, malgrat que minoritàri, ha votat Sí i ha actuat amb una clara convicció europeísta.
Determinades forces de l’esquerra han preferit el No, exigint una Europa que avance més rapid, especialment en la vessant social. Podem coincidir, però, la correlació de forces en la Unió es clarament conservadora i les conquestes aconseguides per l’esquerra política i social durant la Convenció constitucional eren difícilment superables. Si finalment s’imposa el No retrocediriem automaticament al Tractat de Niza -que es el que li agrada a Aznar- i no tindriem un millor horitzó a mig termini.
Per primera vegada, hem decidit amb el nostre vot sobre la construcció europea. Fins ara aquestes decisions estaven reservades als governs. Ha sigut un exercici democràtic i pedagògic molt útil, encara que la participació no ha estat en els nivells que ens agradarien. Caldrà fer majors esforços de formació i informació i també afavorir una major presència de totes les expressions de la nostra societat civil en les seues respectives estructures europees.
En tot cas, a partir del moment en que d’ací a vint mesos es ratifique definitivament la Constitució pels vint i cinc països de la Unió, aquest tractat ens permetrà seguir avançant i serà un instrument que farà possible una Europa més sòlida i democràtica.
En eixe camí, el nostre vot afirmatiu haurà estat una contribució a l’afermament dels valors i del model social europeu, i permetrà dotar a la Unió de les estructures i les institucions necessàries per a estar a l’altura de les exigències del segle XXI.
Joan Calabuig Rull
Saó
Comentarios Recientes