Pressupostos per a mirar cap el futur

    Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 tindran un gran impacte econòmic i ciutadà a la nostra terra. En aquests moments de crisi també convindria l’ajuda de tots, però, el Consell de Camps ja no governa fa mesos i el PP només entén de confrontació.

 

  Enfilem la recta final del tràmit parlamentari dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010 en un moment de forta crisi econòmica que te com a expressió mes dramàtica la perduda del lloc de treball per a molta gent.

  Un norma tan important ha de contindre les eines necessàries per tal de fer front al moment econòmic actual, per a ajudar als que mes pateixen i per a eixir enfortits i el més ràpid possible de la crisi.

  Un altre element imprescindible es la austeritat, especialment en un moment en que anem a demanar mes esforç fiscal a la gent.

  Es clar que un Estat digne pot i deu demanar un poquet mes als seus ciutadans per tal de garantir la protecció social. A més a mes, eixa deu d’esser la prioritat fonamental quan mes famílies pateixen i viuen l’incertesa.

   Es per això també, que es adient i imprescindible seguir augmentant les pensions mes baixes (en ocasions encara en el límit de la misèria) o garantint l’igualtat d’oportunitats amb mes beques per als nostres estudiants (quan caminem cap a la societat del coneixement el capital humà serà vital).

   Per a una societat com la valenciana, on tots els indicadors socials estan en estat d’alerta màxima, les polítiques socials que promou el govern de Zapatero son claus per a milers de ciutadans.

   Cal recordar que el model productiu, agreujat pel PP a la nostra terra, ens ha situat en els registres mes dramàtics d’atur, la irregularitat en la vida laboral –especialment pel treball submergit- fa que tinguem pensions mes baixes que els demès i la falta d’atenció a l’educació situa als nostres joves amb pitjors resultats que la resta d’Espanya i, per tant, en inferioritat a l’hora d’accedir a les ocupacions amb futur.

    La credibilitat i la confiança de la gent es guanya, ara mes que mai, liderant la sortida de la crisi. Guanyar el futur al País Valencià exigeix, mes que en d’altres territoris, canviar el model productiu. Tenim un model esgotat i amb peus de fang i, lamentablement, els anys de Camps han estat temps perduts caminant per la senda equivocada.

    Canviar el model econòmic no es una tasca d’avui per a demà, suposa un canvi profund i complex en la política econòmica d’un país, que exigeix el compromís de tots els actors politics, econòmics i socials.

    La proposta de pressupostos per a 2010 es interessant per als valencians perquè, precisament, va en la línia de transformar la nostra economia cap a un nou model de creixement mes competitiu i sostenible.

    L’any 2010, els valencians viurem grans novetats que tindran un gran impacte econòmic i ciutadà en la Comunitat Valenciana.

   Els pròxims pressupostos generals de l’Estat son els que finalment faran possible l’arribada de l’AVE a València (i també avançaran molt les obres a Alacant i Castelló), la conclusió de l’autovia central (València-Alcoi-Alacant), el transvasament Xùquer-Vinalopò (una reivindicació alacantina amb 400 anys d’història) i d’altres nombroses intervencions com les dels nostres ports i aeroports.

   La crisi necessitaria també d’una acció decidida de la Generalitat i de propostes constructives del PP. No tindrem cap de les dos coses. Camps viu els últims moments de la seua vida política i el Consell ja no governa fa mesos. En l’àmbit general, el PP fa una política destructiva sense propostes concretes i insinuant les velles receptes d’un retall de la despesa publica que sempre amaga politiques antisocials.

    També es moment de ser prudents. Els pitjors moments de la crisi segurament ja han passat, queda però, molt a fer especialment en matèria de lluita contra l’atur.

    Tancar el cercle serà molt difícil perquè, immediatament que la recuperació es consolide, caldrà evitar un espiral inflacionista i recuperar ràpidament l’equilibri dels comptes públics.

 Joan Calabuig Rull

Per a Saó. Octubre / 09

Els valencians i la nova etapa de la Unió Europea.

Acabades les eleccions europees els reptes romanen. La Unió Europea serà, fins i tot més important que ara, i els valencians hem d’estar molt presents perquè es van a prendre decisions clau que condicionaran el nostre futur.

 

 La campanya per a les eleccions europees no va permetre aprofundir en les respostes als reptes que tenim davant nosaltres com a valencians i com a europeus. És, sense dubte una paradoxa, però, els reptes romanen i no els podem ignorar.

 La dura crisi econòmica i la seua especial profunditat al País Valencià posen en evidència que no estem només davant d’una conjuntura concreta, sinó davant d’un canvi profund del nostre entorn. La situació que estem vivint també demostra que els problemes no tenen solució sense una acció concertada que supere el límit dels actuals estats.

 El més probable, és que en pocs mesos, el Tractat de Lisboa siga una realitat i que la institucionalitat europea es reforce notablement. El Tractat millorarà la capacitat d’acció de la Unió per tal d’enfrontar amb major eficàcia els nous desafiaments globals com ara el canvi climàtic, el terrorisme i la delinqüència internacional, la seguretat energètica o les migracions.

 A més a més, el nou Parlament Europeu, que molt prompte començarà el seu camí, ampliarà substancialment les seues competències i tindrà l’ultima paraula en quasi tots els afers legislatius, particularment en l’aprovació del pressupost de la Unió.

 El Tractat, està orientat a oferir solucions més eficaces a problemes com el canvi climàtic i, orienta a la Unió cap al desenvolupament sostenible. L’energia és un capítol molt important i, concretament, la garantia del subministrament energètic. Les oscil·lacions del preu de l’energia i la nostra dependència del gas i del petroli són conseqüència de la nostra extraordinària vulnerabilitat en aquest àmbit.

 A partir d’ara, hi haurà una política energètica europea comuna que orientarà la nostra acció pública i privada cap a l’eficiència i l’estalvi, les energies renovables i la cerca de noves formes de generació.

 Aquests paràmetres, definiran el canvi de model econòmic, i els valencians i valencianes no podem perdre el temps. O reaccionem prompte, o la nostra decadència serà inevitable.

 A més d’aquestes matèries, el Tractat impulsarà la I+D+i creant un verdader Espai Europeu d’Investigació i ampliarà la seua intervenció en matèria de política comercial.

 També es va a ampliar la capacitat d’acció en matèria de llibertat, justícia i seguretat i s’impulsarà la millora de les polítiques sanitàries i la capacitat de resposta davant les amenaces pandèmiques.

 Respecte la política regional, el Tractat reforça el paper de les regions al incloure-les en la nova definició del principi de subsidiarietat que abans només estava reservada als Estats.

 A més del Tractat, les noves perspectives financeres de la Unió suposen un progressiu retall dels enormes recursos que el conjunt d’Espanya i per tant, la Comunitat Valenciana rebíem des de 1986. Desapareix la xarxa seguretat de la nostra pista i haurem d’utilitzar millor els nostres recursos i capacitats i definir millor els nostres objectius.

 Davant d’aquests desafiaments, cal preguntar-se: Tenim alguna cosa a dir els valencians davant aquest procés? Som conscients dels reptes que tenim davant nosaltres? Com enfrontarem aquesta realitat amb una Generalitat paralitzada i presidida per un imputat dedicat al seu procés judicial i no a governar el país?

 En els últims anys, Camps a penes ha xafat Brussel·les si no ha estat per a enfrontar-se des d’enllà al Govern central. Tampoc no ha informat la societat valenciana dels profunds canvis que es van a produir en la Unió Europea, ni ha obert un debat en la societat valenciana per tal d’analitzar les conseqüències d’aquesta nova realitat. Menys encara, ha convocat a la nostra intel·ligència com a poble per tal d’aportar, des d’un mínim consens bàsic, la visió valenciana del que ha de ser l’Europa del futur, tampoc no ha dissenyat estratègies perquè eixa visió es tinga en compte.

 Aquesta és la realitat després de les eleccions europees. Els reptes romanen i la societat valenciana ha de posar-se en peu per a superar aquesta crisi i construir un nou model de desenvolupament. Haurem de participar més i més activament en les decisions europees perquè influiran sobre les nostres vides i sobre el nostre futur col·lectiu en molta major mesura que fins ara i, a més a més, en un moment crucial. 

 Joan Calabuig Rull

Per a Saó